Gaza: l’estat palestí fallit

Avui s’escau el desè aniversari de la decisió unilateralment adoptada pel govern israelià presidit per Ariel Sharon de desmantellar els assentaments jueus a la Franja de Gaza i permetre que el territori fos administrat per l’ANP. Ara s’ha sabut que mesos abans hi va haver negociacions per transformar la desconnexió unilateral en una iniciativa coordinada de pau que no prosperà per la incapacitat dels dirigents palestins per garantir el compliment dels acords.

Dos anys més tard, al 2007, un cop de mà dels islamistes -Hamàs- foragita l’ANP i hi estableix la seva pròpia administració basada en la sària i un règim dictatorial reconegut de fet per totes les agències internacionals humanitàries i pels altres estats àrabs. Des de Gaza tots els grups palestins ataquen contínuament la població civil israeliana amb míssils (benèvolament qualificats com a coets artesanals per la premsa d’arreu majoritàriament adversa al poble jueu) i s’engega un cicle d’accions militars del Tsahal, la darrera l’estiu passat denominada Marge Protector, que derroten -momentàniament- les milícies àrabs i ensorren les infraestructures del territori.

Bona part de la població jueva i els seus representants es pregunten si va valer la pena aqueix gest unilateral a la vista del resultat: un permanent focus de tensió bèl·lica instrumentalitzada pels estats enemics declarats d’Israel: Qatar i Iran, fonamentalment. L’opinió veritable de la població de Gaza és impossible de saber realment atès el règim de terror que hi regna contra tota mena de dissidència. Aqueix caràcter totalitari de l’ordre imposat pels islamistes no és obstacle perquè tota mena d’antisionistes occidentals -catalans en lloc preeminent- organitzin anualment simulacres de solidaritat humanitària per tal de deslegitimar Israel.

Hom aparenta ignorar que el bloqueig a la Franja de Gaza és compartit per Israel i Egipte -que administrava el territori fins al 1967 i que no el va voler recuperar amb el tractat de pau del 1979- i compta amb l’autorització explícita de les Nacions Unides ja que no existeix autoritat legítimament reconeguda que aturi les activitats terroristes que s’hi desenvolupen.

Egipte ha fet propostes a l’ANP per eixamplar el territori de la Franja amb una porció tres vegades més gran del Sinaí egipci per tal de poder bastir-hi un estat palestí viable económica i políticament, però han estat rebutjades per Mahmud Abbas. De fet, hores d’ara tant al Sinaí com a Gaza la realitat és que el Califat Islàmic és un poder fàctic emergent que amenaça alhora l’hegemonia d’Hamàs i el règim egipci.

Post Scriptum, 14 de gener del 2016.

The Times of Israel recull avui l’anunci fet per l’organització gihadista Al-Sibareen,  basada a Gaza i finançada per Iran, segons el qual estendrà les seves accions terroristes a Cisjordania i Jerusalem. Coincidint amb aqueixa novetat, Khaled Abu Toameh (periodista àrab de nacionalitat israeliana que publica regularment informacions sobre la situació a Gaza, a Israel i sobre les organitzacions palestines en general) avui ha aparegut en versió castellana aqueix article al Gatestone Institute titulat: “Seguidores del ISIS planean hacerse con el poder en Gaza” confirmant anàlisis anteriors del mateix autor:

“En la Franja de Gaza ha surgido un nuevo grupo que se llama a sí mismo Ejército Islámico Palestino (EIP) y que indica de manera incontrovertible la creciente influencia del Estado Islámico (ISIS) entre los palestinos.

Un vídeo de 30 minutos publicado por el EIP muestra cómo sus seguidores juran lealtad al califa del ISIS, Abu Baker al Bagdadi, y retrata a los líderes de Hamás como apóstatas e infieles por no implantar la sharia en Gaza. El vídeo constituye una prueba fehaciente de que la ideología del ISIS se ha infiltrado en la Franja, una realidad que Hamás ha tratado inútilmente de ocultar durante este último año.

En el vídeo se acusa a los dirigentes de Hamás Ismaíl Haniyeh y Jaled Meshal de alinearse con líderes moderados árabes del Golfo, a los que se describe como “criminales y enemigos del islam”. Por lo visto, Hamás ha sido demasiado amable con los cristianos que viven en Gaza; el narrador carga contra los líderes del movimiento palestino por felicitar las fiestas a los cristianos y por presentarles sus condolencias por la muerte de algunos miembros de la comunidad. Aparecen imágenes de dirigentes del grupo visitando a politeístas cristianos de la Franja.

Los cristianos no son los únicos compañeros de cama que el EIP prohíbe a Hamás; en el vídeo también se condena a los dirigentes del movimiento por aliarse con los chiíes de Irán y del grupo libanés Hezbolá. Para el Ejército Islámico Palestino, Hasán Nasrala, líder del partido libanés, es un Satán que hace la guerra contra los suníes. Y ese Satán está bien acompañado. Según el vídeo del EIP, “el Gobierno de Hamás en la Franja de Gaza es una secta apóstata y blasfema”; asimismo, en él se insta vehementemente a los musulmanes a distanciarse del herético Hamás.

El EIP hace responsable al movimiento de la muerte de 11 de sus miembros en Gaza. En el vídeo se lanza la siguiente acusación:

Los miembros de Hamás los ejecutaron delante de sus madres, y dejaron morir a los heridos al impedir que las ambulancias llegaran hasta ellos. Uno de los muertos en esa masacre fue el hermano Saeb Abu Obaida, ejecutado a sangre fría por Hamás.

Según el vídeo, Abu Obaida era el emir del EIP en la Franja.

Uno de los líderes y fundadores de este nuevo grupo vinculado al ISIS, Mutaz Dagmash (conocido como Abu al Maid), murió en un ataque aéreo israelí hace dos años, para gran satisfacción de Hamás. En el vídeo se revela que el architerrorista Dagmash estuvo involucrado en el secuestro del soldado israelí Guilad Shalit y en el asesinato de dos mandos de las fuerzas de seguridad palestinas en la Franja de Gaza, Musa Arafat y Yad Tayeh.

Otro yihadista mencionado en el vídeo, el sultán Al Harbi, es presentado como un alto mando del ISIS que recibió adiestramiento militar en el Yemen, Sudán y Libia antes de regresar a la Franja. También él murió el año pasado en un ataque aéreo israelí.

Nidal al Ashi (alias Abu Huraira) era otro miembro bien situado del EIP, que se convirtió en el primer palestino muerto en Siria mientras combatía junto al ISIS. Al Ashi participó en muchos ataques con cohetes contra “los enemigos de Alá, los judíos”, así como en atentados contra iglesias y otros objetivos cristianos de Gaza, y en ataques contra periodistas y diplomáticos occidentales.

Agentes de la seguridad egipcia han afirmado reiteradamente que Gaza se ha convertido en un gran exportador de yihadistas al Sinaí; los hechos les dan la razón. Parece que puede haber razones válidas para la reticencia egipcia a la reapertura del paso de Rafah entre Egipto y la Franja, así como para la oposición israelí al levantamiento del bloqueo naval, que se inició para evitar la importación de armas a Hamás y a otros extremistas del enclave. El vídeo del EIP demuestra de manera definitiva que la Franja de Gaza se ha convertido en un nido de grupos yihadistas que suponen una amenaza criminal no sólo para Israel y Occidente, sino para los musulmanes que no se ajustan a los estándares religiosos de los terroristas.

Hamás no ha traído más que caos a los gazatíes. En cuanto a la Autoridad Palestina y a su líder, Mahmud Abás, todo lo que les queda es dar gracias por la presencia israelí en la Margen Occidental. Sin las fuerzas de Israel, Hamás y el ISIS se desayunarían al rais y a su Autoridad Palestina. Uno se pregunta si ésta es la clase de Estado que pretenden establecer los palestinos.”

Post Scriptum, 14 de juny del 2017.

El diari francès La Croix publica avui amb motiu del desè aniversari de la presa del poder a Gaza per part de Hamàs aqueix breu però documentat article: “Dix ans après, le sombre bilan du Hamas à Gaza”.

Post Scriptum, 25 de juliol del 2018.

Yaakov Lappin, publicà abans d’ahir un report titulat “A failure at State-Building Hamas Sticks, To Military Buildup in Gaza“, als Prespectives Papers, número 902, del Begin-Sadat Center.

Post Scriptum, 12 de novembre del 2018.

La situació a Gaza es degrada sense aturador possible ja que com raona el proppassat 7 d’aqueix mes Hillel Frisch, “The Is No Political Solution for Gaza“, Perspectives Paper número 1000 del BESA Center). Malgrat aqueixa constatació, dos dies més tard al mateix Begin Sadat Center, Jonathan Ariel creu que “Israel Must Make a Decision on Gaza“, (Perspectives Paper número 1001).

Post Scriptum, 25 de març del 2019.

Hillel Frisch publicà el 19 de febrer un nou report sobre la situació a Gaza als Perspectives Paper número 1.092 del BESA Center: “Hamas’s Popularity: A Reality Check” on analitzava la degradació del suport popular a l’hegemonia d’Hamàs a Gaza. Les protestes i la detenció de periodistes hagudes aqueixos darrers dies expliquen que la direcció del grup jihadista cerqui provocar una intervenció militar israeliana per desviar l’atenció de la població i obtenir suport internacional presentant-se com a víctima de l’agressió d’Israel. El general a la reserva de les FDI Gershon Hacohen analitza avui als Perspectives Papers número 1.122 del BESA Center la cruïlla estratègica: “Israel’s Dilemma in Gaza“.

Post Scriptum, 20 d’agost del 2019.

Segon informa avui The Times of Israel l’any passat 35.000 palestins van fugir de Gaza, una emigració que Israel estimula però que cap país vol acollir.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *