Aqueix matí m’he alçat d’hora per ser al meu lloc de treball per si l’alcalde ho necessitava. No ha calgut, tot s’ha desenvolupat amb normalitat i m’ha alliberat per poder anar-me’n a esmorzar amb els amics de l’Auca Taverna de Torredembarra que avui havien anunciat sèpia amb mandonguilles per tots els votants que s’hi volguessin aplegar. M’he assegut a taula al costat del Coco, veterà militant d’ERC amb qui hem estat comentant els esdeveniments que TV3 mostrava. Hem endrapat a base de bé, felicitant a la Núria -que ha estat avui la cuinera- pel bon gust de la cassola.
A l’entrada, en Lluís Suñé, l’amo del local, hi ha escrit en un gran cartell groc: “Vull un país de moltes llengües, de moltes terres, un sol poble”. I certament, la clientela responia a aqueix desig: catalano-parlants, castellano-parlants i algun euskaldun figuraven entre l’assistència agermanada per un anhel compartit de llibertat, prosperitat i catalanitat. Em preocupa la inhibició de la comunitat musulmana, ben nombrosa hores d’ara i encara més rellevant en el futur immediat, i la deriva espanyolista adoptada per algunes entitats com Watani.
La participació, pel que he vist a Reus i a la Torre, serà notable arreu del país. Només acudiran a les urnes els partidaris del Sí+Sí i alguns votants del No, essent el boicot l’actitud adoptada per l’espanyolisme militant (SCC i companyia) que ha vist com el govern de l’Estat, malgrat els gestos intimidatoris de darrera hora, no ha fet res efectiu per aturar la votació. Entre els independentistes la sensació és d’emoció continguda i renovada esperança cara als passos que caldrà donar políticament a partir de demà, un cop s’hagin conegut els resultats.
Havent dinat, hem anat a votar a l’institut Pons d’Icart de Tarragona o hi havia força gent dipositant els seus anhels a les urnes. En fer-ho al meu torn he sentit una emoció íntima i he tingut un record pels meus pares, pels oncles Jaume Cornudella i Rosa Soler, (traspassada fa pocs mesos) i pels refugiats del 1939 que moriren a l’exili.
Un cop tancats els punts de votació he retornat a l’Auca Taverna de la Torre per fer-la petar amb la clientela habitual entre entusiasmada i continguda tot comentant l’èxit de la jornada fins que me’n he anat a sopar a Altafulla amb Hèctor López Bofill. Hem parlat de la necessitat de repensar els passos a seguir a partir d’avui mateix per part de Solidaritat, perquè ara és l’hora de fer el pas cap a unes eleccions constituents que duguin a la declaració d’independència.
Post Scriptum, 9 de novembre del 2021.
No veig als mitjans de comunicació nostrats cap referència al setè aniversari de la consulta del 9-N, un senyal deliberat d’oblidar la història recent del procés independentista per tal de restablir la “normalitat” autonòmica.
Post Scriptum, 10 de novembre del 2023.
Trobo una mostra de cinisme que Puigdemont anunciés la seva claudicació davant el PSOE precisament l’aniversari del 9-N.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!