El bon amic Salvador Cot publicava abans d’ahir, a l’Avui, un breu article d’opinió titulat “Vostè votarà PSOE, no ho dubti”.
Molt resumidament venia a dir que la resta de partits catalans, en un grau o altre d’intensitat, coincideixen en un mateix fil argumental: que no guanyi el PP, condicionar al PSOE i desplegar l’Estatut. Afegeixo de la meva part dues altres obvietats: és el mateix govern socialista qui no respecta els compromisos estatutaris ni la lleialtat entre institucions, ( i això que aquí comanden els seus fidels companys del PSC), i que, arribat el cas, serà el mateix PSOE qui buscarà un pacte d’Estat amb el PP a “la navarra”.
L’anunci de Zapatero sobre les inversions que farà a les rodalies ferroviàries madrilenyes és una burla més que no solament posa a prova la paciència del PSC sinó que resta virtualitat a l’estratègia electoral de la resta de partits catalans. Les altres formacions que facin el que vulguin, però l’opció que representa l’independentisme català en aquestes eleccions, ERC, no pot limitar-se al plany.
Ja vaig dir en el seu moment que fou un error no aprovar en la conferència nacional del proppassat 20 d’octubre la renegociació del pacte de govern amb el PSC. S’haurà de fer igualment, ja que és l’única manera de fer pressió als socialistes catalans, perquè sàpiguen que si no es contraposen als interessos del PSOE al 2010 serà tan impossible pactar amb ells com ho és avui fer-ho amb el PP. Les eleccions són com un combat de boxa: cal pujar al quadrilàter no a fer de espàrring del PSC sinó a noquejar-lo.
Post Scriptum, 21 de juliol del 2023.
Votar Junts, ER i CUP és votar el PSOE per via indirecta, però amb idèntic resultat que fa quinze anys. Obviant el conflicte Catalunya/Espanya i subordinant-se voluntàriament a fer de compareses de la pugna dreta/esquerra al si de l’integrisme espanyol, l’independentisme ha estat desctivat pels qui figura n’eren els dirigents. Com diu Vicent Partal, avui a Vilaweb: “L’error monumental ha estat fer seu el marc mental del PSOE en aquesta campanya, i aquesta serà la causa del mal resultat, juntament amb el descontentament per allò que els diversos partits han fet aquests anys. I molt particularment, en el cas d’Esquerra Republicana, el descontentament per la manera com ha diluït l’opció de la independència sense aconseguir res de tangible en canvi, res que servesca ni al país ni a la gent.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
SI ERC pensés com tu, jo us tornaria a votar, com he fet un munt de vegades. Però ERC està pel pacte amb els socialistes (fent mes o menys pressió) però no pas amb un sentit de confrontació. No hi ha línies vermelles bàsiques, i tinc la sensació que el vot a ERC serà un vot pel Mal Menor anomenat Zapatero, que com a espanyol, em fa basarda. I que no em diguin que els del PP ens en fan més, com a excusa..