Les expectatives electorals d’Iniciativa per Catalunya-Verds cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya apunten a l’estabilitat del seu electorat, sense el desgast que tot indica tindran els altres components del tripartit.
Independentment del balanç de la seva gestió governamental (qüestionable per molts motius) i de la conjuntura (ICV és absent de les consultes locals sobre la independència de Catalunya tot i ésser teòricament una formació favorable al dret d’autodeterminació), els eco-socialistes (i no-nacionalistes) mantenen un electorat fidel. Aquest comportament només es pot entendre per la inèrcia dels seus comportaments polítics i els seus referents ideològics, que no són altres que el tardocomunisme euro-occidental.
El marxisme-leninisme ha pràcticament desaparegut del panorama electoral arreu d’Europa Occidental com a projecte global i de futur, atès el fracàs tràgicament constatable allà on ha estat implantat. Però hi ha actituds que només s’expliquen per la reminiscència d’algunes característiques del sistema soviètic: presumpta superioritat moral sobre els adversaris a partir d’uns referents ideològics abstractes, visió totalitària del model social a bastir, aversió a les reivindicacions nacionals reals en nom d’un internacionalisme dogmàtic i refús a la llibertat republicana com a ideal i pràctica democràtica. Elements, tots ells detectables en el discurs i la praxi d’ICV.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Disculpi però es que feia temps que no llegia un analisi tant poca solta.
Vol dir que la qüestíó no és més simple del que vosté preten. Ben bé, l’explicació es podria reduir, simplement, a que les persones que van votar ICV, sencillament no està decebuts amb l’actuació dels polítics en els quals van delegar el vot les darres eleccions. Desengany (vostè en diu desgast) que potser si s’han endut els que van votar PSC i ERC.
Amb proutes feines ens entenem a nosaltres mateixos, com per anar donant lliçons sobre el comportament dels demés.
Li dic, perquè fer-ho, quan darrerament un surt escaldat de per allí on s’arronça, no sé si es masa de fiar.