La Candidatura d’Unitat Popular, força emergent a les municipals de fa tres anys, serà absent per voluntat pròpia a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
L’esquerra independentista extraparlamentària en la seva configuració actual arranca a meitat dels anys noranta, després de la crisi de projectes com Catalunya Lliure i el Moviment de Defensa de la Terra (una etapa ben estudiada per Roger Buch), és un moviment de base local i funcionament assembleari que ha crescut en contraposició a la política institucional d’Esquerra.
La CUP s’oposa als plantejaments que proposen la priorització de l’alliberament nacional (que inclou implícitament una reestructuració de les relacions social en esberlar l’ordre estatal establert) i insisteixen a equiparar-lo amb el socialisme i la lluita anticapitalista. Conseqüentment neguen la procedència de fórmules tipus front patriòtic i tracten d’adversaris l’independentisme “de dretes” (coincidint en aquest punt amb Esquerra a l’hora de prioritzar l’eix esquerra-dreta enlloc d’España-Catalunya). La seva absència en aquesta convocatòria electoral impedirà contrastar el suport social dels seus plantejaments i la consistència de les seves opinions.
Post Scriptum, 25 de setembre del 2022.
La CUP va obtenir representació parlamentària a les eleccions del 2012, substituïnt Solidaritat Catalana per la Independència com a tercera via alternativa a CIU i ERC, deu anys després el balanç de la seva actuació permmet constatar que han estat decisus en l’encalçament a Artur Mas, a l’hora de deslegitimar els “post convergents”, però inoperants per fer front a l’integrisme espanyol. Bàsicament, com ERC, són companys de viatge del PSOE al qual han legitimat amb la seva complicitat, essent el cas Anna Gabriel el darrer episodi de la seva fallida com a alternativa nacional catalana. Només els membres de Poble LLiure que fan costat al Consell per la República catalana tenen una concepció estratègica independentista, Endavant i la resta, només són satèl·lits del progressisme abstracte i banal d’arrels totalitàries hegemònic ideològicament al nostre país des de fa dècades.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… se’n diu anàlisi esbiaixada amb l’agreujant de la intencionalitat. Tot un poema.
aquesta absènci i la manca d’olfacte de presentar-s’hi.
Pere Meroño
Segur que la seva postura no és perquè saben que no traurien ni un quart de diputat? Ja fa molts anys que duren els clubs d’aquesta mena,amb els seus discursos revolucionaris. Si necessiten entreteni-se,no podrien fer una colla castellera o una associació de puntaires? Revolucionaris,això sí!
Les CUP demostren més intel.ligència i responsabilitat que les cúpules de Rcat i Solidaritat.