Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

3 de febrer de 2016
0 comentaris

CUP: les diferències que separen Blanca Serra d’Anna Gabriel

Al si de la CUP es poden percebre dugues posicions sobre l’estratègia, i la concepció mateixa de la independència, que han aflorat intensament en els llargs mesos de debat posteriors a les eleccions plebiscitàries del 27-S i que es poden sintetitzar mitjançant els plantejaments que fan dugues dones: Blanca Serra i Anna Gabriel.

La primera, ha publicat el proppassat 12 de gener al digital Llibertat.cat, un article titulat “L’independentisme que ara ens cal”, que reflecteix un pensament polític en que enllaça amb les etapes precedents en l’evolució del moviment independentista posterior al 1939. El seu és un discurs patriòtic, radicalment democràtic, constructiu i obert a la dialèctica.

La segona, va concedir una entrevista al digital espanyol Diagonal el passat 1 de maig del 2015 en la qual es poden entreveure els elements essencials del seu capteniment polític tot reflectint el marc ideològic de l’autodenominada esquerra independentista i anticapitalista corresponent a l’etapa posterior al 1996 (un cop definitivament dissolta Terra Lliure i esgotat l’impuls de Catalunya Lliure i MDT).

Personalment, en sento més a prop de la primera que de la segona i no només per raons generacionals: observo en les noves fornades d’independentistes una absència de pensament polític propi i una abundosa reiteració dels tòpics de l’anticapitalisme global versionats en llengua catalana. Per exemple, l’equiparació entre liberal i feixista, o entre pro-israelià i extrema dreta, habituals en les soflames de la CUP, són, a més de falsedats històriques, l’exponent del rebrot de la dialèctica estalinista que també es percep en l’espai públic francès tal com denuncia Jean-François Khan.

La causa de la independència catalana per coherència històrica i per convicció ideològica ha d’arrenglerar-se al costat de la lluita per la defensa de les societats obertes occidentals front als totalitarismes que renaixen a Europa, ja que altrament no sobreviurem com a poble. La radicalitat que necessàriament acompanya a les propostes rupturistes contraposades a l’ordre estatal no es poden confondre amb la dialèctica de l’odi (o autoodi) de classe (Mai més Mas) o nacional (la banalització de la identitat) emparat en dogmes abstractes.

El patriotisme republicà és un bagatge difús i poc tangible entre les principals formacions polítiques sobiranistes i els cercles intel·lectuals que les acompanyen. Dissortadament, els plantejaments de Blanca Serra tendeixen a minvar i  a curt termini podrem constatar-ho segons com evolucioni la CUP: o vers el lideratge d’un front patriòtic o enfilant la falsa ruta de l’anticapitalisme.

Post Scriptum, 9 de febrer del 2016.

Abans d’ahir Vilaweb entrevista Josep Guia qui en les seves respostes fa una repassada a l’evolució de l’independentisme contemporani inclosa la CUP. I, ahir, per la seva part, Endavant va fer públic un comunicat titulat “L’acord d’investidura a la Generalitat de Catalunya, Reflexions, autocrítica i propostes de futur”, on queda reflectit el sectarisme que caracteritza aqueixa formació en vies de ser hegemònica dins la CUP.

Post Scriptum, 11 d’octubre del 2017.

El discurs d’Anna Gabriel ahir al Parlament fixant la posició de la CUP després de la decisió del president Puigdemont de suspendre els efectes de la declaració d’independència l’honora com a estadista i he de fer autocrítica per les valoracions negatives envers els seus plantejaments que he reflectit en aqueix apunt.

Post Scriptum, 3 de febrer del 2021.

Comparteixo plenament el sentit de l’article de Blanca Serra i Puig aparegut el proppassat 29 de gener a Llibertat.cat, “Un caos programat“, del qual val la pena retenir aqueix paràgraf: “També sabem que una de les màximes dedicacions, que complementa les maniobres polítiques més brutes de persecució, inhabilitacions i empresonaments (recordem que portem tres possibles presidents de la Generalitat que han estat escapçats i no pas per la democràcia) té una cara doble: per una banda és la repressió de tota mena aplicada contra la gent, la dissidència, els dirigents polítics i socials per part de la maquinària judicial i governamental i per altra és l’acció de tot l’aparell de propaganda (premsa, xarxes socials, enquestes, piuladors, opinadors, tertulians,etc. etc, ) dedicat en cos i ànima a inculcar en la gent un procés de sensació d’impotència induïda: és a dir que tinguem la sensació que estem sent escandalosament enganyats, que hi ha un mur infranquejable contra el qual ens esclafarem els morros, que no hi ha res a fer amb una classe política corrupte o ineficaç o inútil, que tota mobilització està destinada al fracàs, que som una minoria social, a més barallada a matar, que és millor que tornem al corral autonomista, que és més segur que ens dediquem un cop més a regenerar i salvar l’Estat espanyol ni que sigui en la seva versió menys dolenta… i molts innocents independentistes estan menjant d’aquest plat verinós…”.

Post Scriptum, 24 de novembre del 2021.

Clarivident Blanca Serra abans d’ahir a Vilaweb: “Hem de conèixer millor l’enemic”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!