La ficció de l’Espanya plural que va posar en circulació Rodríguez Zapatero a l’inici del seu mandat va acabar en no res, igual com la reforma de l’Estatut d’Autonomia del 2006. L’integrisme d’estat és la veritable ideologia del PSOE, que en paraules del mateix ex-president espanyol concep la Constitució per sobre de la voluntat democràticament expressada pels ciutadans. El federalisme que esgrimeixen els socialistes catalans des del congrés del 1986 és una noció buida de contingut que empren com a pretext per oposar-se al dret d’autodeterminació.
La distorsió de la realitat és un dels símptomes que permet detectar quan una organització ha perdut el nord: la propaganda electoral del PSC incorpora la banalització del nazisme que insistentment des de l’espanyolisme hom adreça als independentistes catalans. I no solsament això, sinó que Marcelino Iglesias -secretari d’organització del PSOE- vincula les guerres europees i els genocidis del segle XX amb el nacionalisme català. Aqueixa infàmia en boca d’un catalanoparlant de la Franja de Ponent que ha assumit les tesis de l’aragonesisme anticatalà és una indignitat.
Post Scriptum, 7 de febrer del 2014.
Enllaço l’article de Joan B. Culla “Obsolescencia“, publicat avui a El País (edició barcelonina) on atribueix a la mediocritat dels dirigents el declivi del PSC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!