Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

11 de novembre de 2012
1 comentari

25-N: Montilla, Iglesias i Zapatero

Les paraules d’aqueixos tres membres rellevants del PSOE resumeixen (més que les de Pere Navarro) la situació de descomposició accelerada que viu del PSC.

Ha calgut que el PSC deixi de ser hegemònic a Catalunya perquè el poble català enfili l’etapa decisiva del procés  independentista. Aqueix partit vertebrava l’ordre espanyol al nostre país fins fa dos anys, governava a totes les institucions i a partir d’aqueixes controlava la xarxa associativa i sindical des de Caixa Catalunya a les entitats que agrupen els ciutadans nouvinguts. El fracàs de l’Estatut del 2006 i la pèssima gestió del tripartit al capdavant de la Generalitat han fet sortir a la llum la cara fosca del PSC-PSOE. José Montilla, que fou president amb els vots d’ERC i presentat com l’home que donaria la sorpresa triant Catalunya en detriment del PSOE, és un d’aqueixos rostres sinistres.  

La ficció de l’Espanya plural que va posar en circulació Rodríguez Zapatero a l’inici del seu mandat va acabar en no res, igual com la reforma de l’Estatut d’Autonomia del 2006. L’integrisme d’estat és la veritable ideologia del PSOE, que en paraules del mateix ex-president espanyol concep la Constitució per sobre de la voluntat democràticament expressada pels ciutadans. El federalisme que esgrimeixen els socialistes catalans des del congrés del 1986 és una noció buida de contingut que empren com a pretext per oposar-se al dret d’autodeterminació.

La distorsió de la realitat és un dels símptomes que permet detectar quan una organització ha perdut el nord: la propaganda electoral del PSC incorpora la banalització del nazisme que insistentment des de l’espanyolisme hom adreça als independentistes catalans. I no solsament això, sinó que Marcelino Iglesias -secretari d’organització del PSOE- vincula les guerres europees i els genocidis del segle XX amb el nacionalisme català. Aqueixa infàmia en boca d’un catalanoparlant de la Franja de Ponent que ha assumit les tesis de l’aragonesisme anticatalà és una indignitat.

Post Scriptum, 7 de febrer del 2014.

Enllaço l’article de Joan B. Culla “Obsolescencia“, publicat avui a El País (edició barcelonina) on atribueix a la mediocritat dels dirigents el declivi del PSC.

  1.  A MES A MES,SON GENT ANCORADA AL SEGLE XIX,CONVENCUTS QUE NO JA MES LEGITIMITAT QUE LA DEL” COMITE CENTRAL”,I AMB UN CONCEPTE DE PARTIT TOTALITARI,COTIZAR,OBEIR I NO PENSAR…..SAPS QUE AN FAN UNA MIQUETA DE LLASTIMA?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!