jrenyer |
diumenge, 2 de setembre de 2007 | 17:38h
El president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero ha concedit al diari El País una entrevista, que apareix publicada en d'edició d'avui, en la que fa un repàs del seu mandat i marca les línies de la seva campanya electoral cara a les generals del 2008.
El primer que mereix ésser destacat és la poca atenció que dedica a la qüestió catalana. És un tema que no preocupa, que està controlat, un assumpte tancat.
En segon lloc, el seu projecte és la modernització d'Espanya, ja ni tant sols esmenta el projecte de "la España plural". La bonança econòmica relativa, almenys per a les finances estatals i els grans grups econòmics, li permeten presentar un balanç de gestió positiu. L'Estat es més fort, políticament i econòmicament, i l'ordre social que se'n deriva no està qüestionat frontalment a cap dels territoris que domina. El dèficit d'infrastructures a Catalunya només és un problema d'inversió a mig termini que es pot resoldre sense que el sobiranisme pràctic dels partits catalanistes alteri el diseny de les polítiques públiques estatals.
Personalment em sembla un polític mediocre, com tants n'hi ha en el panorama català i espanyol, però les seves incongruències les han cobert eficaçment ministres amb sentit d'estat com De la Vega i Solbes. L'engranatge funciona i la seva estratègia també: el PP afronta la campanya a la defensiva, sense arguments tangibles que erosionin Zapatero. Aquest, simplement ha assumit l'ideari i els referents de l'espanyolisme d'una manera eficaç: ha apostat per la solució policial al conflicte basc desestimant les vies polítiques, ha consoilidat l'edifici legislatiu i la jusrisprudència repressiva de l'aznarisme front a la dissidència nacional basca. Ha acontantat l'anticatalanisme amb la tercera hora a les escoles de Catalunya i ha desactivat el catalanisme polític, pactant-hi, a diverses bandes.
Zapatero representa la dominació política i econòmica de rostre humà que pateix el nostre país, la seva popularitat en terres catalanes (alta) és l'índex de la nostra dependència. Mentre les propostes d'autodeterminació sorgides des de Catalunya siguin paraules banals i no es formuli un conflicte polític i jurídic creïble Zapatero, i els poders reals que el sustenten, podran concedir plàcides entrevistes als mitjans afins ignorant les aspiracions dels subdits catalans.
En segon lloc, el seu projecte és la modernització d'Espanya, ja ni tant sols esmenta el projecte de "la España plural". La bonança econòmica relativa, almenys per a les finances estatals i els grans grups econòmics, li permeten presentar un balanç de gestió positiu. L'Estat es més fort, políticament i econòmicament, i l'ordre social que se'n deriva no està qüestionat frontalment a cap dels territoris que domina. El dèficit d'infrastructures a Catalunya només és un problema d'inversió a mig termini que es pot resoldre sense que el sobiranisme pràctic dels partits catalanistes alteri el diseny de les polítiques públiques estatals.
Personalment em sembla un polític mediocre, com tants n'hi ha en el panorama català i espanyol, però les seves incongruències les han cobert eficaçment ministres amb sentit d'estat com De la Vega i Solbes. L'engranatge funciona i la seva estratègia també: el PP afronta la campanya a la defensiva, sense arguments tangibles que erosionin Zapatero. Aquest, simplement ha assumit l'ideari i els referents de l'espanyolisme d'una manera eficaç: ha apostat per la solució policial al conflicte basc desestimant les vies polítiques, ha consoilidat l'edifici legislatiu i la jusrisprudència repressiva de l'aznarisme front a la dissidència nacional basca. Ha acontantat l'anticatalanisme amb la tercera hora a les escoles de Catalunya i ha desactivat el catalanisme polític, pactant-hi, a diverses bandes.
Zapatero representa la dominació política i econòmica de rostre humà que pateix el nostre país, la seva popularitat en terres catalanes (alta) és l'índex de la nostra dependència. Mentre les propostes d'autodeterminació sorgides des de Catalunya siguin paraules banals i no es formuli un conflicte polític i jurídic creïble Zapatero, i els poders reals que el sustenten, podran concedir plàcides entrevistes als mitjans afins ignorant les aspiracions dels subdits catalans.
Totalment d'acord, però de quin equip de persones disposem ara mateix, per posar-se el front de un conflicte polític i jurídic creïble?.
En aquests moments soc pesimista.
Jo no sóc pas pesimista. Hi ha prou juristes, i professionals d'altres disciplines, per plantejar una batalla contra les companyies electriques, Renfe i altres companyies estatals de serveis exigint responsabilitats pels fets de l'agost d'enguany. El que cal és voluntat política.