Arran de la commemoració dels 80 anys de la mort de Daniel Cardona i Civit, figura que fa de pont entre el separatisme històric i l’independentisme modern, la Fundació Reeixida, historiadors i societat civil engeguem aquesta commemoració amb aqueix manifest:
Els/les sotasignats, ens adherim a la commemoració en que prenem part la Fundació Reeixida, historiadors, i societat civil. Creient en la necessitat d’apropar a la ciutadania la trajectòria, idees i el capteniment d’aquest personatge que uneix l’inicial separatisme català amb l’independentisme modern, com a via per disposar d’un coneixement més aprofundit d’uns capítols de la nostra història fins avui pràcticament desconeguts per aquest motiu activem l’any Cardona.
Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l’etapa inicial del moviment independentista català: l’etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el període franquista. Fou el fundador de les dues formacions històriques més destacades del primer independentisme, Estat Català (junt a Francesc Macià) i Front Nacional de Catalunya (junt a Joan Cornudella), i tirà endavant també d’altres organitzacions polítiques com Bandera Negra o Nosaltres Sols!
Cardona forní el separatisme d’una estratègia basada en el model irlandès gràcies amb la qual va superar l’estadi culturalista i va fer possible la seva transformació en un espai polític i ideològic reconeixible, tot i que reduït, a partir d’un secessionisme nítid que, en certa manera, el converteixen en el primer independentista català.
Defensor d’un nacionalisme ferm i intransigent, fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936. Estimat i venerat al seu poble i a tot el Baix Llobregat gràcies a una gestió eficaç, honrada i dialogant dels afers públics, esdevingué l’únic polític català que derrotà en sengles conteses electorals les dues forces més importants del catalanisme (La Lliga i ERC).
Cardona s’ha convertit en un referent obligat del nacionalisme insurreccional català. Conseqüent amb la idea que aquesta era l’única via indefugible per a aconseguir «el trencament de les cadenes de la dominació espanyola», maldà tota la seva vida per utilitzar la lluita armada, no sols contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució.
Amb el lema “Biblioteca, propaganda i acció”, abans agitador que polític, des de la seva participació el 1912 com a col·laborador de Renaixement, el seu nom quedà lligat a capçaleres històriques del periodisme nacional com Cu-cut!, La Tralla, Nova Catalunya o El Diari de Barcelona, i el seu conegut pseudònim de Vibrant, unit a empreses periodístiques com L’Estat Català, Som!.., Nosaltres Sols! o Ferms! Màxim encarregat de l’Oficina de Redacció i Propaganda quan es formà Estat Català, arrodoní el seu paper de principal publicista del separatisme amb opuscles com el Catecisme Patriòtic o el Manual del Legionari, contribuint a popularitzar lemes com el de Per la Pàtria i la Llibertat, i publicant llibres com La Batalla (1923) o Res de nou al Pirineu (1933)”.
Signants:
Joan Alcaraz – Periodista i escriptor
Lluís Alòs i Martí – Professor Economia Mundial
Agustí Barrera i Puigví – Grup Historiadors Jaume Compte
Arnau Barquer i Cerdà – Historiador
Anna Maria Batalla Solà – Professora de música
Carles Benítez i Baudés – Periodista i documentalista
Francesc Bitlloch i Carbó – Mestre (jubilat)
Roger Bofill i Arasa – Químic
Francesc Blasco i Urpinell – Jubilat
Jordi Borràs i Alabern – Professor de català per a adults
Albert Botran i Pahissa – Historiador
Jordi Bresó i Coch – Dissenyador gràfic
Josep-Lluís Carod-Rovira – Filòleg i escriptor
Salvador Cardús i Ros – Professor de sociologia a la UAB i membre de l’IEC
Daniel Cardona Pera – Doctor
M. Claustre Cardona Pera- Jubilada
M.Carme Carmona i Cornet
Joan Casas Pagerols – Músic
Pere Castellanos Lecha – Professor de Geografia i Història a l'educació secundària
Rafael Català i Dalmau – Historiador i editor
Aleix Creus i Esteve -Jubilat
Roser Cussó i Segura – Professora, Universitat Paris 1 Panthéon-Sorbonne, França
Pep Cruanyes i Tor – Advocat
Ferran Dalmau i Vilella- Professor i investigador
Lluís Duran – Historiador
Santiago Espot – Director comercial
Josep Espunyes i Esteve – Escriptor
Martí Estruch Axmacher – Periodista
Jaume Fàbrega Colom – Historiador i gastrònom
Oriol Falguera i Ribas – Comercial
Josep Ferrer i Ferrer – Filòleg
Albert Font-Tarrés – Educador social i periodista
Ignasi Fortuny i Ribas – Advocat
Josep Guia Marín- Doctor en Matemàtiques i en Filologia. Universitat de València
Francesc Xavier Hernàndez Cardona – Historiador. Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials.
Universitat de Barcelona
Bernat Joan i Marí – Filòleg
Adrià Julià – Enginyer Aeronàutic
Daniel Laspra – President del CADCI
Enric Larreula Vidal – Professor jubilat i escriptor
Jesús Llòria Pinós – Secretari de l’associació Vibrant, editor de la revista digital Historiavibrant.cat
Aurora Madaula i Giménez – Historiadora
Xavier Montón Canals – Jubilat
Joan M. Muray i Rubió – Historiador
Pep Musté i Nogué- Jubilat
Júlia Ojeda Caba – Investigadora predoctoral i crítica literària
Frederic J. Porta – Politòleg i historiador
Lluís Puig i Gordi – Diputat al Parlament de Catalunya
Clàudia Pujol i Devesa – Llicenciada en periodisme
Joan-Pere Pujol – Escriptor
Enric Pujol i Casademont – Historiador
Miquel Macià i Arqués – Periodista
Jaume Marfany Segalés president de la CAL
Josep Maria Solé i Sabaté – Historiador
Paula Mas – Historiadora
Vicenç Relats – Periodista i editor
Aleix Renyé – Periodista i escriptor
Jaume Renyer – Jurista i professor associat URV
Jordi Riba Oliveras – President de l’Associació Cultural Vibrant
Jofre Rocabert – Doctor en Relacions Internacionals
Jordi Romaguera i Cubedo – Jubilat
Fermí Rubiralta i Casas – Historiador
Glòria Sans Bosch – Jubilada
Marc Santasusana i Corzan – Historiador
Carles Sastre Benlliure
Blanca Serra Puig – Professora ensenyament secundari jubilada
Antoni Strubell i Trueta – Filòleg
Robert Surroca i Tallaferro – Comerç, jubilat
Montserrat Tarragó Domènec
Agnès Toda i Bonet – Filòloga catalana
Xavier Ferré Trill – Historiador
Jaume Vallcorba Tura – Director Comercial
Àlvar Valls – Escriptor
Joan Vallvé – Enginyer industrial
Jordi Vidal i Duch – Historiador
Josep Xaubet Vilanova – Historiador
Associacions: Associació Vibrant, Associació Cercle Alfons Mias (Catalunya del Nord),Cadci, Centre d’Estudis Santjustencs, Comissió de cultura de l’assemblea de representants del Consell de la República, Comissió de la Dignitat, Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), Estat Català, Grup d’Historiadors Jaume Compte, Nosaltres Sols.
Post Scriptum, 25 de febrer del 2023.
L’independentisme contemporani ha estat majoritàriament refractari a les posicions de Daniel Cardona, negligint la seva aportació a la causa nacional i assumint les tergiversacions del seu pensament promogudes des del progressisme abstracte i banal hegemònic. Excepcionalment, l’article “Daniel Cardona i el separatisme insurreccional“, va ser publicat originalment a Lluita (IPC), núm. 115/116 (abril 1985), p. 32-37 i signat amb el pseudònim Aiguardent.
La persistent tasca de l’historiador Fermí Rubiralta ha contribuit a revaloritzar la seva figura i el pensament polític de Nosaltres Sols, amb la reedició de l’opuscle “Per la Pàtria i per la Llibertat”, (Sant Jordi, 1934), amb un estudi preliminar al seu càrrec on desmunta les acusacions falses sobre Daniel Cardona.
Post Scriptum, 7 de març del 2023.
L’acte d’homenatge a Daniel Cardona i Civit celebrat avui al Museu d’Història de Catalunya ha estat un èxit per la qualitat dels parlaments (especialment el de Fermí Rubiralta) i la nombrosa assistència (un centenar llarg de patriotes de diferents edats i procedències hi han fet cap: Robert Surroca, Blanca Serra, Carles Benítez, Jordi Vera, Sílvia Orriols, entre altres homes del silenci). I sense necessitat d’explicitar-ho, en l’ambient he cregut percebre un sentiment compartit: malgrat les perfídies i traïcions, cal persistir fins a la victòria. Aqueix cop, els mitjans nostrats se’n fan ressò : Oriol Lapeira publica a la revista La Mira, “El primer independentista?“, i ahir, Manuel Lillo, publicava al setmanari El Temps, número 2021, l’article “Daniel Cardona, l’independentisme intransigent”.
Post Scriptum, 15 de maig del 2023.
Ahir, Vilaweb entrevistà Fermí Rubiralta: “Francesc Macià seria la branca política, i Cardona la militar”, autor de ‘Daniel Cardona i Civit, una biografia política’, que va presentar la segona edició a Perpinyà al costat del conseller Lluís Puig.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!