Junyida al cercle infinit,
talment Tàntal mansuet
trepitges pols de mil dies
pel caminal del rodet.
A cada volta improperis
l’amo, crits i fuetades.
Tens el llom ple de renecs.
Les cucales t’han furtada
tota la llum que no veus,
la teva ombra amorosida
es dibuixa dins el rec.
Que trista aquesta hora verda
plena de cadufs feixucs
que somien blat madur
baixant pel rest de la sínia.
I al fons del pou es destria
solam d’amors mal viscuts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!