01/62) Primer dia de viatge
Sempre m’ha costat molt llevar-me al matí i avui, tot i les expectatives que tinc posades en el dia, no és pas una excepció. Hi ha coses que l’organisme no pot tolerar i una que el meu no suporta és l’activitat matinera.
És molt aviat i la fresca del matí m’acompanya fins a l’estació. El tren duu la meva pell de gallina fins a Figueres i allà, ja mig despert, començo a fer dit quan són cap a les vuit del matí. El primer que em convida a pujar és un noi que em porta fins a la Jonquera; després li prenen el relleu un valencià jubilat i la seva dona suïssa, que m’acompanyen fins a Montpeller; en tercer lloc, una parella que em fa pensar en l’Elisabet i en Joan, guapos i trempats tots dos, fins a Toló; i a partir d’aquí un grapat de gent diversa fins a Savona, no gaire lluny de Gènova.
No he trigat cap vegada gaire estona a ser recollit, i els cotxes que m’han carregat han anat bastant accelerats; l’últim, el d’un empresari italià que venia d’una exposició a Saragossa, no ha baixat dels 180! No sé, potser és que el velocímetre no marcava bé la velocitat però de debò que semblava que voléssim. Per cert, que aquest senyor m’ha explicat que un cop al mes portava la seva senyora expressament des de Milà a un homeòpata que treballa a Girona.
Vet aquí com ha anat el primer dia de viatge.