Aquesta expressió de Josep Pla definia perfectament alguns comportaments pretesament ambiciosos.
De vol gallinaci es pot definir l’actuació del tripartit català. Van començar com si voléssin canviar el Món i han acabat per no fer res significatiu, només criticar la gestió del govern anterior durant el primer any i paralitzar els pocs projectes d’infraestructures que es pot permetre de fer la Generalitat per culpa d’un esvoranc d’una obra en concret.
De vol gallinaci es pot definir el fet de renunciar al poc aconseguit des del nacionalisme i fer aflorar de nou el llenguatge marxista absolutament desfassat, reduïnt la qüestió a "dretes i esquerres" (per exemple,Joan Tardà, parlant de "burguesia", "capitalisme", "obrers",…; o bé les JERC ahir mateix, rebentant la presentació d’Aznar per "feixista", no per "espanyolista"). No s’han fixat en Blair? És Blair l’esquerra? Els analistes de la política britànica col.loquen el partit Liberal a l’esquerra de Blair. I aquí, si algú es defineix com a liberal, se’l titlla automàticament de dretes i fatxa. Qui és què?
De vol gallinaci és no contestar cap de les agressions rebudes des d’espanya. Cap!. I tornar-hi amb la collonada aquesta de que "és necessari fer pedagogia…". Com si els espanyols fossin estúpids i no sàpiguen què diuen quan ens insulten, denigren i acusen infundadament.
De vol gallinaci és comparar tot el que va fer ERC en els pocs anys que va governar durant la República amb aquest govern. Fer creure que aquest govern aconseguirà les fites socials que es van aconseguir en aquella època, és voler fer combregar amb rodes de molí. La història posarà a tothom al seu lloc i l’actitud d’ERC en aquesta legislatura no serà més que el record de qui va permetre que la Generalitat de Catalunya es convertís en un govern de comunitat autònoma, i no en govern d’una nació.
Serà el darrer vol gallinaci dels dirigents d’ERC que ens han portat a aquesta situació en nom d’un "realisme" i "pragmatisme" que ja coneixíem d’abans. Si el seu problema per a arribar a gobernar era de realisme i pragmatisme, el que havien d’haver fet aquests dirigents és, directament, afiliar-se al PSC-PSOE. Allà podrien haver fet política d’alta volada, sense necessitat d’espatllar els somnis de ningú. A pesar d’ells, però, acabarem vencent perquè, en definitiva, la raó és al nostre costat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!