Quin partit hem de votar per estar segurs que es farà política en clau catalana?
Cap.
Els partits nacionals, els que defensen (amb la boca petita, tot sigui dit) l’autodeterminació, no ho fan. Les reaccions dels partits catalans van en funció del que passa en la política espanyola. Per tant, accepten submissament el seu paper de diputació regional que, al cap i a la fi, és el paper que se’ls va reservar en el pacte entre els franquistes i l’esquerra antifranquista que s’ha anomenat transició i que es va fer, fonamentalment, per a perpetuar l’statu quo del centralisme estatal i els qui sempre l’han defensat de la única manera que es pot defensar : amb la força. L’esquerra antifranquista només hi va aportar el seu enorme coneixement sobre el control del mitjans de comunicació de masses, ja que s’havien d’aparcar el garrot i el tret al clatell, característics de l’espanya franquista. Les reaccions només s’entenen en clau espanyola, genèricament espanyola. Per això s’han d’empescar explicacions grotesques o, en el millor dels casos, buides de contingut a l’hora de justificar les seves actuacions. Per això no poden prometre coses gaire concretes. Per això l’estatut ha de ser, necessariament, dolent. Per això se li ha de donar un enorme mèrit a Pujol: ens va fer creure que érem com un estat, quan no érem res. El tripartit ens ha retornat a la realitat. A partir d’aquí, hem de decidir cap a on volem anara.
En un país normal, l’acció vindria determinada per les necessitats del mateix país que, en ser analitzades pel govern de torn, provocarien com a reacció una sèrie d’actuacions destinades a solucionar l’acció inicial. Acció-reacció. Aquell dia sí que valdrà la pena votar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!