Fa uns dies la direcció de l’escola Martinet de Cornellà de Llobregat va enviar un comunicat per WhatsApp en català i castellà als pares de P3 a 5è de Primària per actualitzar dades i confirmar la plaça per al curs 2022-2023. La meva filla em va reenviar el missatge i va afegir: “és el primer mail bilingüe que rebo del Martinet”. Com a mínim des de 2013, l’escola Martinet havia estat fidel a l’Escola Catalana. Quan la direcció del centre es dirigeix en castellà als pares, perquè alumnes han de parlar en català als professors? Que se sàpiga, cap família d’aquest col·legi s’ha queixat de la línia lingüística seguida fins ara.
Davant l’ultimàtum de la justícia espanyola, la direcció de l’escola Martinet ha optat per posar-se la bena abans de la ferida. La confusió i indefensió generada pel Departament d’Educació i els partits polítics catalans ha desfermat un pànic irracional a entrar en una dinàmica de denúncies, processos judicials, multes, inhabilitacions. No confien que la llei que estan negociant PSC, Comuns, ERC i Junts, ni el decret que ha promès el Govern de la Generalitat aplaquin un TSJC que és el successor de la Real Junta de Justícia de Cataluña instaurada el 16 de setembre de 1714. Veuen el Regne d’Espanya determinat a posar fi a la immersió lingüística, perquè l’ofensiva judicial també ataca al País Valencià i a les Illes Balears.
La por als tribunals se suma als anys de retrocés en l’esforç d’elevar l’escola catalana al nivell d’altres escoles europees com la finesa, l’alemanya o la suïssa. S’afegeix a la deixadesa del Departament d’Educació en proporcionar mitjans materials. S’agrega a la manca de lideratge per enlairar el nivell pedagògic de l’alumnat que evidencien els estudis comparatius amb altres països.
Dissortadament, als nostres fills i nets els espera un futur difícil. El món està abocat al canvi climàtic, a l’escassedat i encariment de matèries primeres, a l’increment de les desigualtats socials. Patiran greus conflictes geopolítics, econòmics i socials a escala mundial, continental i local. En aquest context l’esporuguiment davant la sentència del TSJC és el pitjor exemple que podem donar als nostres descendents. Coratge per plantar cara a les dificultats i les injustícies és la millor ensenyança que professors, mares i pares poden transmetre a les noves generacions. Tot el que els nens i nenes aprenguin sobre ciències socials, tecnologies, llengua i la resta de matèries no els servirà de gran cosa sense un model de fermesa i convicció davant les adversitats i opressions.
L’actual sistema escolar de Catalunya no és el resultat de l’acció de legisladors rutinaris i mestres-funcionaris, sinó el resultat de generacions de pedagogs amb el suport de pares i mares, disposats a superar els poders establerts per millorar l’escola catalana, afrontant fins i tot la presó, l’exili i la mort. L’antecedent més immediat és l’activíssima generació de mares, pares i mestres que als finals de la Dictadura franquista van impulsar els moviments de renovació pedagògica amb entitats com Rosa Sensat, la Delegació d’Ensenyament del Català d’Òmnium, les Escoles d’estiu o la proliferació de cooperatives i centres d’ensenyament, molts dels quals es van aplegar al Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana.
Aquest moviment de renovació pedagògic s’inspirava en l’autèntica revolució de l’ensenyament que la generació anterior de grans pedagogs com Joan Bardina, Pau Vila, Alexandre Galí i molts altres havien portat a terme amb el suport de la Mancomunitat i la Generalitat republicana. Van contactar amb els grans centres europeus per introduir les tècniques més innovadores a casa nostra. Aquests grans referents es va haver d’exiliar, com a milers d’altres mestres i professors republicans.
El primer impuls procedeix de l’impuls que Ferrer i Guàrdia va donar a la “Escuela Moderna”, una alternativa a les tenebroses “escuelas nacionales” i escoles religioses de fa cent anys. Ferrer i Guàrdia va renovar els continguts, per exemple la teoria de l’evolució, però no els mètodes pedagògics, ni va adoptar la llengua catalana. El Regne d’Espanya li va fer pagar aquest esforç d’alfabetització amb la vida. El 1909 va ser afusellat per rebel·lió. No havia participat en la Setmana Tràgica, però l’odi a les seves escoles el van convertir als ulls de l’oligarquia espanyola en el cap intel·lectual de la vaga general contra el reclutament de reservistes per a la Guerra del Marroc.
La generació actual de mares, pares i ensenyants han de vèncer la por als tribunals en defensa de l’escola catalana. Ha d’estar preparada perquè la guerra judicial contra la immersió lingüística arribarà als seus centres educatius. De fet, ja arribat a algunes en forma de whatsapps bilingües. No pot delegar la resposta a un Departament d’Educació i d’un Parlament sense credibilitat ni fermesa. Ha d’estar a punt per seguir l’exemple dels pares i mares de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar als qui la justícia espanyola va imposar el 25% de castellà als seus fills. S’han mobilitzat i han plantat cara jurídicament i políticament a les imposicions del Regne d’Espanya. Una sola escola té poca força; centenars i milers de pares i mares organitzats en cada centre multipliquen exponencialment la potència de les protestes, les impugnacions i la desobediència en darrer cas. Aquesta defensa de l’Escola Catalana és el millor exemple que pares, mares i mestres poden donar als seus fills per afrontar el difícil món que els espera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!