Josep Pinyol

La fundació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional, escissió del Front Nacional de Catalunya, va suposar el predomini de la visió del món marxista (lluita de classes, antiimperialisme, determinisme econòmic-social com a causa darrera de l’evolució política i intel·lectual, etc.) en el moviment independentista català. L’atzucac al que ha portat Esquerra Republicana de Catalunya la seva direcció actual d’ERC, que prové d’aquesta matriu conceptual, ha generat una reacció ideològica de defensors dels ?valors occidentals?. Sostenen que el republicanisme català sempre s’ha adscrit al corrent de pensament liberal que ha caracteritzat els països aliats a l’Imperi Britànic com potència hegemònica mundial fins a 1945 i als Estats Units d’Amèrica a partir d’aleshores.

Quins són els valors occidentals?. Aquest és un paraigua confús que permet aplegar tota mena d’idees i personatges amb l’únic denominador comú d’oposar-se al comunisme. No oblidem que Franco es presentava com a ?centinela de occidente?.

Els suposats ?valors occidentals? permeten aplegar en un mateix paquet el reaccionari Edmund Burke i la seva bilis contra la Revolució Francesa, l’any 1790 abans de que es desencadenés el Terror i a Thomas Paine, que el va refutar amb el seu llibre ? Els Drets de l’Home?. Paine va defensar la independència dels Estats Units, l’abolició de l’esclavitud, el sufragi universal, la igualtat de drets d’homes i dones, entre molts altres drets que han necessitat segles per a fer-se realitat. Els defensors dels drets humans han hagut de lluitar contra les potències occidentals, defensores o tolerants amb l’esclavisme, el colonialisme, el sufragi censatari, la discriminació de les dones, les injustícies socials, entre d’altres situacions contràries a la dignitat i la igualtat de tots els homes. Per aquesta raó els drets humans no es poden confondre mai amb els ?valors occidentals?. El republicanisme català, des del seu naixement a començaments del segle XIX, s’ha inscrit en la ideologia dels ?Drets de l’Home? i no pas en el ?pensament occidental?.

La gran aportació a la Humanitat de la Revolució Anglesa de 1688 va ser el triomf del parlamentarisme sobre l’absolutisme i de la tolerància sobre el fanatisme ideològic de la dictadura puritana de Cronwell. John Locke va ser el pensador que va posar-ne els fonaments teòrics amb els seus ?Assaig sobre el Govern Civil? i la ?Carta sobre la Tolerància?. En la primera el punts més important és la primacia de la llei i del Parlament sobre el poder executiu (militar i civil), la necessitat que el rei, cap de l’exèrcit, se sotmeti a la legislació i el dret del poble d’enderrocar-lo si no ho fa. L’assaig sobre la tolerància és una defensa de la llibertat religiosa i de pensament i va establir el primer pas per a la separació entre les esglèsies i l’Estat. Aquests dos punts sempre seran importants perquè tots els governants tendeixen a situar-se per sobre de la llei, adduïnt causes ideològiques, com la defensa de la nació, de la religió o de la revolució. Per implantar aquestes ideologies legitimadores necessiten organitzacions com una esglèsia o un partit únics i oficials que evitin la discrepància. Aquesta tendència la va patir la Unió Soviètica i es reprodueix a les monarquies i les repúbliques islàmiques.

Aquest model d’Estat en el qual el poder militar i civil se sotmeten a les lleis és el nucli de l’estat de dret parlamentari, però no es pot confondre amb la democràcia. És un nucli flexible que ha permès incorporar paulatinament els principis i drets democràtics. Però es van necessitar segles i moltes lluites per anar ampliant el dret de sufragi fins assolir, per exemple, el principi d’?una persona, un vot?: accions molt dures com el moviment cartista a Anglaterra per assolir el dret al vot o la llibertat sindical; la mateixa Guerra Civil nordamericana per abolir l’esclavitud; el moviment sufragista per aconseguir el vot de les dones; les lluites d’alliberament nacional per assolir el dret a l’autodeterminació. Els sindicats i el moviment socialista democràtic han estat importantíssims en aquestes lluites a tots els països de l’Europa occidental. Perquè en totes les ocasions els sectors socials afavorits (econòmics, estamentals, ideològics) pel sistema establert van oposar-se amb totes les seves forces als avenços democràtics.

La gran paradoxa és que els detentors del poder actual s’apropien dels ?drets humans? i pretenen confondre’ls amb els ?valors occidentals? , i amaguen que el triomf d’aquests a les societats dels països d’Europa occidental i d’Amèrica del Nord ha estat el resultat d’una lluita d’organitzacions socials. Els països de l’Europa Occidental i Amèrica del Nord com a resultat de la combinació del seu sistema polític i les lluites dels defensors dels drets humans han bastit un model de societat que és molt superior als sistemes totalitaris. Però l’extensió d’aquest model a tota la Humanitat s’ha de fer de manera pacífica. No es pot confondre els ?valors humans? amb els ?valors occidentals? i convertir-los en una eina ideològica per a l’expansió hegemònica d’un bloc de països rics i d’una determinada cultura. No podem oblidar que la més gran democràcia del món és l’Índia.

De la matriu marxista de l’actual direcció d’ERC en queda sobretot confusió i la concepció leninista segons la qual la societat només es pot canviar des del poder . Però no podem sobrereaccionar contra aquest aferrament al govern. Esquerra Republicana ha de mantenir-se fidel als valors dels ?drets humans? i no confondre’ls amb els ?valors occidentals?. Sobretot si aquests impliquen l’adscripció a la política internacional dels governs d’un determinat grup de països, les societats dels quals, d’altra banda, no tenen posicions homogènies. El republicanisme català ha d’adscriure’s als Principis i a les Resolucions de les Nacions Unides.