El camí que presenta Reagrupament.Cat és molt més costerut. El seu camí és mantenir diàfan el discurs independentista: no vol una política d’adaptació a l’audiència, sinó de pedagogia nacional. El seu camí és que ERC governi les institucions quan es reuneixin les condicions ideològiques i polítiques imprescindibles, com han fet molts dels regidors i alcaldes que en formen part; però no formar part d’un govern a qualsevol preu. La ruta que proposa combina l’acció institucional amb la mobilització, com es va fer quan es va començar la campanya pel Concert Econòmic o la manifestació del 18 de febrer de l’any passat. Aquest camí suposa mantenir intacta un partit militant, preparat per sortir al carrer quan sigui necessari. En definitiva és un camí de llarg recorregut que té present l’exemple dels més de cent nacions que han aconseguit la independència en els darrers cent anys.
El canvi a ERC és inevitable. L’únic que està en discussió és el temps que trigarà. Reagrupament.Cat demana un Congrés Extraordinari perquè convé a Esquerra Republicana, que no pot anar a les eleccions de març de 2008 lligada de mans amb els socialistes. Des d’un punt de vista egoista d’organització que acaba de néixer li convindria el Congrés d’ERC més endavant, després d’una desfeta electoral anunciada. Però al conjunt del partit li convé la renovació quan abans millor. Però sobretot li convé a la nació catalana que travessa un dels pitjors moments de desconcert i depressió col·lectiva. A Catalunya li convé una Esquerra Republicana que converteixi les properes eleccions generals en la segona volta del referèndum de l’Estatut: que deixi ben clar i ben fort que ha pres nota del profund odi anticatalà que hi ha a l’Estat i que socialistes i convergents la van enganyar en el referèndum.
Per accelerar el canvi inexorable cal que l’acte de l’Auditori de dissabte que ve sigui un èxit de participació. Trobem-nos-hi tots els que estem pel rellançament d’ERC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Porto mesos defensant a Reagrupament i convencent a gent, ara arriba la hora de la veritat, i resulta que l’acte del auditori és només pels militants i ens excoluen als simpatitzants. Per desgràcia el primer pas del camí, enlloc de reagrupar forces i gent, lo que fa és excloure els qui no tenim carnet. Això si que és començar reagrupant a tots els catalans.