El Regne d’Espanya no ha deixat cap altra camí a la majoria del poble català que seguir el camí de Mahatma Gandhi davant de les reiterades negatives de l’Imperi britànic: la desobediència civil. L’estratègia de ruptura pacífica amb l’Estat espanyol de «Junts pel Si» i la CUP ha obtingut una impressionant victòria a les darreres eleccions, que tenen un valor extraordinari tenint present la bruta campanya portada a terme pel Govern, la banca, les grans empreses, la diplomàcia i tots els poders espanyols plegats. Aquesta victòria, reconeguda per tota la premsa mundial excepte la madrilenya, genera un imperatiu moral a la nova majoria del Parlament de Catalunya d’acomplir un darrera l’altra els passos rupturistes establerts als programes de Junts pel Si i la CUP: a) la declaració fundacional de la voluntat d’independència i d’oferiment de negociació de la manera de portar-la a terme al Regne d’Espanya i a la comunitat internacional; b) el procés constituent de la nova República Catalana; c) la Declaració Unilateral d’Independència si en divuit mesos no s’ha pogut assolir una separació pactada amb l’Estat espanyol.
Hem de pujar cada un d’aquests graons sabent que tenim el dret i el deure de fer-los encara que no tinguem els poders reals necessaris per implantar-los. La voluntat d’independència, el procés constituent i la DUI són drets inalienables que deriven del dret a la lliure determinació. La via unilateral és l’única opció que ens queda perquè hem intentat totes les altres vies i l’Estat espanyol ens les ha negades. De manera digna, però sense cap mena de prepotència perquè som la part feble del conflicte hem de recordar:
1) Que vàrem intentar el reconeixement com a nació, la delimitació de competències i un sistema fiscal just amb l’Estatut de 2006 seguint estrictament la legalitat espanyola i que, de manera unilateral, el Regne d’Espanya el va modificar mitjançant el seu Tribunal Constitucional.
2) Que el Parlament de Catalunya, per una amplíssima majoria, va proposar al Congrés de Diputats la celebració d’un referèndum pactat sobre la independència i que aquest es va negar ni tant sols a prendre la proposició de llei en consideració.
3) Que el Parlament de Catalunya va aprovar una llei de Consultes per fer la consulta del 9 de novembre de 2014 i que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional. El procés participatiu es va celebrar, però el President de la Generalitat, la vicepresidenta i una consellera estan processades.
No podrem crear «estructures d’Estat» per portar a terme la «desconnexió», perquè l’Estat espanyol té la força necessària per avortar qualsevol intent. Tot i així hem d’aprovar les lleis per a crear-les. Perquè els passos vers la independència aprovats a les darreres eleccions per la majoria del poble català suposen una ruptura amb la legalitat espanyola i forçaran al Govern, les Corts i la justícia espanyoles a posar en marxa els mecanismes legals previstos davant de les infraccions de la llei. Aquesta perspectiva no ens ha de frenar en cap cas. Assumir les conseqüències penals de la infracció de la llei és una de les característiques de la desobediència civil segons Mahatma Gandhi, que va ser processat i condemnat diverses vegades per desobeir la legalitat de l’Imperi britànic. La diferència entre els delinqüents comuns i dels resistents civils a lleis injustes és precisament que els primers intenten escapar del pes de la llei, mentre que els segons accepten el dolor infligit pels poderosos. Perquè el sofriment que infligeixen sobre persones pacífiques farà adonar de la injustícia de la legalitat i commourà l’opinió pública i fins i tot pot arribar a afectar la consciència d’alguns membres de la potència dominant.
Per aquesta raó els diputats de Junts pel Si i de la CUP han d’estar disposats a ser processats i empresonats pels seus passos rupturistes. Si inhabiliten el President de la Generalitat l’han de ratificar en el seu càrrec i ell ha de continuar al Palau de la plaça Sant Jaume i forçar amb dignitat que l’Estat espanyol envii la policia a detenir-lo. Si suspenen l’autonomia i el Parlament, els diputats s’han de reunir igualment, si convé de manera clandestina, i obligar l’Estat a detenir-los. La disposició al sacrifici dels dirigents elegits de manera democràtica despertarà la voluntat de resistència pacífica de la majoria dels ciutadans. De la mateixa manera a l’Índia, l’exemple de Gandhi va animar a milions dels seus conciutadans a deixar-se empresonar. Gràcies al comportament dels dirigents quan el Govern espanyol intervingui Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, els seus treballadors continuaran als seus llocs i es negaran a obeir els càrrecs imposats pel Govern espanyol fins a provocar la seva detenció. Quan noves sentències judicials obliguin a canviar la llengua vehicular d’una escola perquè un sol alumne ho ha demanat els mestres i professors es negaran a canviar els programes. A mida que s’omplin les presons de Catalunya de presos polítics pacífics el prestigi com a democràcia del Regne d’Espanya es buidarà en la mateixa proporció.
La Unió Europea i les potències mundials no podran continuar considerant que es tracta d’un assumpte intern espanyol. Hauran de reaccionar perquè la seva consciència democràtica i la reacció de l’opinió pública no ho permetrà. La baula feble del Regne d’Espanya és la seva dependència exterior a causa del seu endeutament. Es va veure el maig de 2010 quan el Banc Central europeu va obligar el President del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero a canviar la seva política econòmica. Es va repetir la jugada l’any 2012 quan el mateix banc central va forçar Mariano Rajoy a fer el rescat financer de les caixes d’estalvis i de Bankia, a més retallades i a pujar l’IVA. Però, fins i tot a l’Estat espanyol, tot i el control del mitjans de comunicació, s’aixecaran veus a favor de permetre un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya. Aleshores intentaran ofertes i maniobres estranyes, però el poble català ja haurà guanyat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!