La proclamació de la República Catalana l’any 2017 va situar el poble català en una nova fase: la de forçar el Regne d’Espanya i la resta d’Estats a reconèixer el nou Estat. A diferència del cicle anterior en què calia obtenir la majoria social per la independència, l’objectiu actual no depèn només de nosaltres. Com
L’ANC l’any 2012 va liderar un nou cicle de l’independentisme perquè va adoptar una novetat estratègica, la Declaració Unilateral d’Independència, vers la qual va atreure tots els partits catalans amb les seves accions. Per adonar-nos fins a quin punt els va arrossegar cal recordar que el President Artur Mas havia estat investit el 2010 gràcies
Fa tres anys al Parlament de Catalunya van ressonar aquestes solemnes paraules: «nosaltres, representants democràtics del poble de Catalunya, en el lliure exercici del dret d’autodeterminació, i d’acord amb el mandat rebut de la ciutadania de Catalunya, CONSTITUÏM la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social». Tres hores més
La legitimitat democràtica sumada a les grans mobilitzacions i la desobediència civil té una força colossal. L’any 2014 la negativa del Congrés dels Diputats a la proposició de llei del Parlament per pactar un referèndum sobre la independència va desencadenar la cadena d’esdeveniments que va portar al referèndum de l’u d’octubre de 2017 i la
«Desobediència Civil fins a assolir un Acord de Pau» és l’única estratègia per assolir la República Catalana. Vaig desenvolupar-la en un opuscle escrit a l’inici de 2018, disponible en un resum (3 folis) o tot sencer (22 folis). Un país de la Unió Europea com el Regne d’Espanya no pot anar empresonant els representants democràtics
L’epidèmia del coronavirus ha estat cruel amb les persones més dèbils com els ancians i els que tenien afeccions prèvies. Amb la mateixa contundència s’ha acarnissat amb els Estats fracassats com el Regne d’Espanya, amb la feblesa productiva com a patologia estructural. Ha estat un dels països amb més morts en relació amb la seva
Participació dels partits independentistes a uns nous Pactes de La Moncloa??? Eva Granados ha fet aquesta petició cínica. La portaveu parlamentària del PSC vol que la majoria del poble català normalitzi l’existència de presos i exiliats polítics. Demostra no tenir entranyes quan ens vol fer oblidar el vergonyós whatsapp del Tribunal Suprem que amenaça amb
Els virus són unes de les expressions ínfimes de la vida. De fet no es poden considerar éssers vius per la seva incapacitat de reproduir-se per ells mateixos. Són cadenes d’ADN o de ARN que han d’envair una cèl·lula per reproduir-se i ho fan a una velocitat endimoniada fins fer-la explotar. A continuació les noves
La divisió estratègica independentista és el pitjor escenari per a les eleccions vinents, perquè s’agreuja per la competició per l’hegemonia electoral. Afebleix l’independentisme pragmàtic perquè amb només la meitat dels vots republicans aboca al fracàs la Taula de Diàleg, la seva gran aposta. Atrofia l’independentisme rupturista perquè amb l’altra meitat dels vots independentistes no obtindrà
A l’entrevista darrera entre el President del Govern espanyol i el President de la Generalitat, Pedro Sánchez va deixar un llistat de temes que va anomenar «Agenda del Retrobament». Contenia més de trenta mesures a tractar a la Taula de Diàleg, que redueixen el conflicte entre Catalunya i Espanya a temes administratius. La setmana passada
«Tornar a fer-ho» Els dirigents independentistes han declarat la seva disposició a «tornar a fer-ho»; les eleccions i la legislatura vinents són el moment de portar a terme aquest compromís. Perquè tot el procés va començar a les eleccions de 2012. Amb el mandat democràtic de les urnes el Parlament de Catalunya va aprovar una
Principi de realitat: La segona Restauració borbònica no permetrà mai un referèndum En asseure’s a la «Taula de diàleg» la part catalana ha de partir d’un «principi de realitat»: la segona Restauració borbònica no permetrà mai un referèndum sobre la independència de Catalunya; només pot arribar a fer-ho si veu perillar la supervivència del règim.
Per tal que l’Estat espanyol reflexioni el 9-N aporto quadres comparatius de la resposta del Regne Unit, Espanya i Turquia davant la independència d’Escòcia, Catalunya i Kurdistan. Mostren la reacció antagònica davant un conflicte nacional d’un Estat de tradició democràtica, com la Gran Bretanya, enfront d’uns Estats de tradició autoritària com l’espanyol o el turc.
El conflicte amb el Regne d’Espanya ha escalat un quart graó, el de la lluita noviolenta amb la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics. El seu Tribunal Constitucional va iniciar la confrontació amb la castració química de l’autonomia continguda en la sentència contra l’Estatut aprovat en referèndum. Els poders espanyols es pensaven que
Les condemnes dels presos polítics culminaran la «dictadura constitucional» iniciada a Catalunya amb la sentència del Tribunal Constitucional. Aquest concepte va ser elaborat per Pedro Cruz Villalón en els anys 80 sobre l’aplicació de l’article 155, com va recordar Gerardo Pissarello en un article. Posteriorment va ser President del Tribunal Constitucional espanyol. Dictadura és dotar