La història ha volgut que 15 d’octubre de 1977, en el 37è aniversari de l’afusellament del President Companys es publiques al BOE la ?llei de Punt Final? que va suposar la impunitat dels crims contra la Humanitat comesos pel règim militar del General Franco. Aquesta impunitat va formar part de la Llei d’Amnistia que va alliberar els darrers lluitadors antifranquistes. Avui l’Associació Pro Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya ha celebrat un acte al Fossar de la Pedrera de Montjuic com ha fet en els darrers 30 anys. Avui s’inaugurava la inscripció ?Memorial als Demòcrates afuselllats pel franquisme, 1939-1952?. El seu President Pere Fortuny en un discurs contundent ha reclamat l’anul·lació dels Consells de Guerra. Ha denunciat el menysteniment que totes les autoritats del règim postfranquista han tingut amb els republicans afusellats i represaliats per la dictadura feixista. Ha lamentat l’absència del President Maragall en l’acte d’homenatge a les víctimes del règim militar, seguint l’actitud dels seus antecessors. Ha dit textualment ?Dels tres Presidents que ha tingut la nova Generalitat, cap ha tingut la generositat de fer un reconeixement institucional als republicans assassinats?.
Però ha estat la futura llei de la memòria i la seva negativa a anul·lar els ?judicis sumaríssims? l’eix central de la seva denúncia. La vicepresidenta del Gobierno Español Maria Teresa Fernández de la Vega, el 15 d’octubre de 2004, al Fossar de Santa Eulàlia, on va ser afusellat el President Lluís Companys, va prometre públicament que aquests Consells de Guerra serien anul·lats. Promesa incomplerta com tantes del PSOE. Només la por i la covardia política expliquen aquesta burla i aquest escarni als republicans víctimes del franquisme. Tant aviat com pugui reproduiré aquest discurs en aquest bloc.
No és només la covardia política explica l’incompliment de les promeses del PSOE sobre les farses judicials del règim militar del General Franco. És la naturalesa mateixa de la monarquia postfranquista la que ho fa impossible. Juan Carlos Borbón és un militar professional educat en les acadèmies militars dels exèrcits de Terra, Mar i Aire del règim militar. No pot permetre que es posi en dubte la legalitat del règim que, en definitiva, va ser el que va restaurar la monarquia.
El dissabte 14 d’octubre Ramón Jáuregui, diputat del PSOE que ha treballat en la llei de la Memòria, en l’article ?Memoria, justicia y convivencia? es pregunta si s’han d’anul·lar totes les resolucions judicials dels tribunals franquistes. I es respon amb una altra pregunta: ?¿podemos hacerlo sin cuestionar todo el entremado de seguridad jurídica de 40 años de franquismo??. I alega raons d’oportunitat política per no fer-ho apel·lant a l’esperit de concòrdia de la transició, als suposats pactes de la Transició.
Però qui va pactar i en nom de qui?. En nom de les víctimes i dels seus familiars?. On estan escrits aquests pactes, en quins texts legals s’han recollit?. En les lleis pre-constitucionals com la Llei d’Amnistia de 15-10-1977 (adjunto el text de la llei) en la que la legalitat franquista perdona els democrates i declara la impunitat dels seus crims contra la Humanitat? O bé en la Constitució Espanyola que en el seu article 10.2 estableix que les normes relatives als drets fonamentals s’interpretaran d’acors amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els Tractats i els Acords Internacionals?.
Perquè la legislació internacional de Drets Humans fa obligatori, no només restablir l’honor de les víctimes dels Crims contra la Humanitat, sinó que estableix la necessitat de jutjar els autors d’aquests actes i la lluita contra la seva impunitat. De fet parlem de ?Memòria Històrica?, però realment del que estem tractant són de drets humans, dels Crims contra la Humanitat comesos pel franquisme, d’unes dimensions històriques descomunals només comparables amb els de Hitler i Stalin, molt superiors als comesos per Mussolini i que han quedat impunes. Aquesta impunitat hauria de ferir la consciència moral de tota la ciutadania, com fereix la consciència moral de la Humanitat.
Però a la "democràcia espanyola?, com a la turca o la russa, la consciència moral va ser enterrada a la Transició en nom de la ?real politik?. Per això el Sr. Ramón Jáuregui s’esgarrifa del simple fet que s’arribin a conèixer els noms dels jutjadors,( fet que, ara per ara, és totalment factible perquè les actes dels Consells de Guerra són accessibles). El PSOE està tant còmodament instal·lat en el règim de la monarquia postfranquista que ha oblidat les seves arrels republicanes. Per això no farà res que pugui incomodar la Casa Reial i l’oligarquia que li dona suport i que controla tots els mitjans de comunicació espanyols. Aprovarà la llei que va sortir del Consell de Ministres.
D’acord amb aquesta el Presidente José Luis Rodríguez Zapatero, si vol acomplir el testament del seu avi afusellat que va citar en el seu discurs d’investidura; si vol respondre a la seva demanda de que algún dia la seva memòria fós vindicada, de que algú proclamés que no havia estat traïdor a la seva pàtria; aleshores haurà de consensuar amb el Partit Popular d’Aznar, Rajoy i d’Acebes la seva rehabilitació honorífica per una Comissió de Personalitats independents. Amb aquest sarcasme el nét completarà l’acció de l’escamot d’execució del seu avi.