Josepmiquel Servià: NOTES I POEMES D’UN OUTSIDER

Recull de textos i audiovisuals propis o aliens

9 de juliol de 2012
General
0 comentaris

?”ULLS VERDS”: D’UN PETIT POEMA A UNA BELLÍSSIMA CANÇÓ

CANTADA D’HAVANERES AMB EL PUS BELL ACCENT MENORQUÍ
.
Aquest dissabte, a la nit, com tants catalans, he sentit a través de la televisió, un fragment de la tradicional cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell. Feinejant com estava davant l’ordinador, m’ha sobtat el sentir el meu nom —una mica falsejat, per cert: em dic Josepmiquel i no Josep Maria— junt al del gran compositor Ricard Viladesau, units el dos pel títol d’una havanera —jo en diria, mes aviat, “cançó de mar— que fa molts anys, molts, el “princep de la tenora”, com l’anomenava Pau Casals, va fer-me l’honor de compondre sobre un poema meu: “Ulls verds”. 

No és la primera vegada que aquesta bella composició de Viladesau s’enfila a l’entarimat de la popular cantada de Calella. De fet, ho sol fer força sovint, alternativament interpretada per grups diferents, que la van fent seva, i que alguns fins i tot, com ara “Port Bó” o “Peix fregit”, l’han enregistrada en disc, la qual cosa —sigui dit de passada i satisfaccions personal a banda— m’ha reportat, fins ara almenys, la lucrativa possibilitat de poder pendre’m un vermut —sense olives!— una vegada a l’any. Veurem si ara, amb la nova SGAE, les olives hi poden anar incloses. 

Bromes a banda, dissabte passat ,a Calella, el dring de la cançó va sonar un xic diferent: aquesta vegada les meva lletra es va veure dolçament alterada en alguns dels seus articles i, sobretot, en el seu accent. Allí on originariament hi deia “La” molt sovint es convertia en “sa”, allí on hi deia “les” hi apareixia “ses”… perquè aquesta vegada les veus dels cantaires, mascles i afinades, procedien de la germana Menorca, concretament, d’un grup de tres joves, algun d’ells encara amb rostre d’al·lot— apinyats sota la denominació de “Trio Arrels de Menorca”. 

Era la segona vegada que sentia el meu poema cantat en una variant lingüística més enllà de les fonètiques propies del principat: Que bell que sonava! 

I dic la segona, perquè la primera l’havia sentit per obra i gràcia també d’uns altrses cantaires menorquins: Els parranders”, que fins i tot l’ havien incorporat a un seu disc d’havaneres. 

Jo, dissabte a la nit, com a bon solter professional que sóc, havia de sortir de casa, però no em vaig poder estar de quedar-me encara uns minuts més davant l´ordinador per cercar la WEB dels tres cantaires i enviar-los uns mots. En primer lloc, d’agraiment i de felicitació —varen ser molt apaludits— i en segon lloc, per demanar-los —i aprofito per fer aquest prec extensiu a tots el grups d’havaneres— que corregeixin una paraula de la lletra que canten, que no sé si és d’us estrictament inadequat, però que, al meu entendre, no respon a la manera més genuïna de dir-ho en la nostra llengua. Es tracta de l’expressió “dir-te com t’estimo” que ha estat en la interpretació de diferents grups —no sé com ni quan— substituïda per “ dir-te quant t’estimo”. La primera és al meu entendre, la correcta, la genuïna. 

O almenys és la que jo tenia escrita en aquell paper que, encara molt jove, vaig lliurar, a petició seva, al mestre Ricard Viladesau —quin honor!— perquè en fes la que penso que és possiblement una de les seves més belles composicions: “Ulls verds”. 

Gràcies, mestre!

……………………..……………………………………………………………………………..Josepmiquel SERVIÂ

______________________________________________

ULLS VERDS (Poema)

Voldria ser poeta 
per dir-te com t’estimo 
per convertir mes llàgrimes 
en versos i en cançons. 
Per prendre i oferir-te 
els boscos, les estrelles, 
les ones i les coses 
més belles d’aquest món. 

Ulls verds de mirada tendra 
que no puc aconseguir. 
Qui pogués els teus ulls prendre 
i, tot mirant-los, morir! 

Voldria ser la mar, 
de la cala on et banyes, 
i el blanc llençol de seda 
que embolcalla el teu cos. 
I el mirall que als matins 
el teu rostre emmiralla, 
per fer-te la companya 
del teu dolç llit d’amor. 

Ulls verds de mirada tendra 
que no puc aconseguir. 
Qui pogués els teus ulls prendre 
i, tot mirant-los, morir! 

……………………..Josepmiquel SERVIÀ

_______________________________________________

“ULLS VERDS” interpretada, a la Cantada d’havaneres de Calella”, pel grup “Peix fregit”
Cliqueu aquí >>>> http://www.youtube.com/watch?v=-kWCuf75Iqw

“ULLS VERDS” interpretada (Sense imatges) pel grup “Trio Arrels de Menorca” 
http://www.youtube.com/watch?v=FFQQoDaWL40 

___________________________________________________________________________________________

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!