El jove i ja prestigiós fotògraf Toni Moreno, a qui no coneixia personalment, va trucar-me ara fa uns mesos a cada per demanar-me que li permetés la inserció d’un poema meu en un llibre fotogràfico-literari que estava preparant i en el qual pensava recollir, amb una presentació estèticament singular, tretze poemes de tretze poetes —i
Pocs mesos de la mort de la seva inseparable muller, entranyable companya i eficaç col·laboradora Toshi Seeger, se’ns acaba de morir —qui sap si d’enyorança— el gran Pete Seeger, la música, les lletres i l’actitut poèticament rebel del qual hauran marcat, segurament, vàries generacions, entre elles —sens dubte i molt especialment— la nostra. Fa uns
Només una setmana després del 25-N, Duran Lleida demana de ‘refer els ponts’ entre CiU i el PP. (Dels diaris). D’entrada, permeteu que us digui que sempre he pensat que un dels errors més grans que —al costat de innegables encerts— va tenir el president Jordi Pujol, va ser ajuntar, generosament, la sort de les
(4 de novembre de 2012, ara fa un mes) * CARTA OBERTA AL SENYOR DURAN i LLEIDA Abans que tot, senyor Duran, he de dir-li que no dubto que s’estima Catalunya tant com me l’estimo jo. El que passa és que el nostre amor transcorre per viaranys diametralment diferents: Vostè, des de la seva influent
En el decurs del ja llunyà i inoblidable període que vaig tenir l’honor d’exercir de periodista de la Presidència de la Generalitat, tinguí l’ocasió de presentar al President molts periodistes, sobretot de fora de Catalunya, que acudien a entrevistar-lo. Entre ells recordo que aparegué un dia —era els primers temps de la presidència— un jove
Justificació d’una absènciaCARTA OBERTA A ORIOL JUNQUERAS Benvolgut company: El dia 9 d’octubre vaig rebre un correu del bon amic Alfred Bosch, en el qual em convidava a donar suport públic, a través de la plataforma “Catalunya sí!”, a la candidatura que encapçales per a les eleccions al parlament del pròxim 25 de novembre, com
CONSELL PRE-ELECTORAL Estimada, o estimat,candidata, o candidatque et dius independentistai que, entre tant robatori, injuria i malignitat,tens por que la pàtria es morid’un hispànic refredat,i, per fer-ne un nou estat,ara vas per diputat,tot formant part de la lllista d’un partit sobiranista. Escolta be aquest conselld’un que, més que savi, és vell: Si et toca anar a
Abans que tot, senyor Duran, he de dir-li que no dubto que s’estima Catalunya tant com me l’estimo jo. El que passa és que el nostre amor transcorre per viaranys diametralment diferents: Vostè, des de la seva influent posició política, afirma que la vol unida, indissolublement, a Espanya. Això si: “federalitzada” —diu. Vaja, com els
Un vell i apreciat company, Robert Mur, ara corresponsal de LA VANGUARDIA a l‘Argentina, a qui vaig tenir el goig de conèixer en el meu temps de president del Consell de Cultura d’ERC, del qual ell n’era l’eficacíssim secretari— s’àdreçava ahir, a través de la xarxa, al Ministro d’Educación del Gobierno de España, l’inefable José
Aquest petit poema, evocatiu d’un temps en el que tots érem forçosament “espanyolitzats”, tal com ara vol el senyor Wert, mira de complementar, una mica més dolçament, el meu comentari anterior sobre el ministre. EL PUPITRE ……………………Oh, rimembranza!………………………………TOSCA El pupitre segon,a l’esquerra del mestre,era un pupitre verd,esberlat, brut, ratllat,amb sentors de llibreta,de cartera de cuir,de
Ànims, President! No defalliu! ¿No veieu com corren, ara, esverats i temorencs, oferint l’oro i el moro? Quin espectacle! Perquè no ho feien abans? Ara ja no hi son a temps! Ja ens han enredat prou! Ja han fet sal at! No defalliu president! No afluixeu! El clam del poble del dia onze va ser
Els amics Olga Palet i Pere i Josep Sècorum, als quals vaig tenir el goig de conèixer arran de la visita que el programa Thalassa, produït per Tv3, realitzà a la Costa Brava, em notifiquen, que, lamentablement, degut a les retallades de pressupost que s’ha imposat Televisió de Catalunya, Thalassa deixarà molt probablement de formar
Josepmiquel Servià EL TRESOR MÉS GRAN DE CATALUNYA “Entraren a Barcelona mil persones forasteres; entren com a segadors, com érem en temps de sega”. A Heribert Barrera, a Francesc Ferrer Gironès, a Damià Escuder i a tants i tants patriotes que demà ja no podran ser a la manifestació. Fa cosa d’un mes i mig, a la nit,
Josepmiquel Servià EL TRESOR MÉS GRAN DE CATALUNYA “Entraren a Barcelona mil persones forasteres; entren com a segadors, com érem en temps de sega”. A Heribert Barrera, a Francesc Ferrer Gironès, a Damià Escuder i a tants i tants patriotes que demà ja no podran ser a la manifestació. Fa cosa d’un mes i mig, a la nit,
GOVERNQuan, de genolls, imploreu als nostres lladresque ens “prestin” un pessic d’allò que ens han robat, cometeu —mentre humilieu a tot un poble—el pitjor dels pecats: la indignitat..INDEPENDÊNCIA, JA!!!!