Josepmiquel Servià: NOTES I POEMES D’UN OUTSIDER

Som al portal de l’estiu i, per a molts catalans, estiu i mar son gairebé

una mateixa cosa. Enguany, segurament, la famosa crisi econòmica

ens tenallerà l’ànim i ens desactivarà una mica les butxaques en relació

a altres anys, però sempre ens quedarà el mar: la immensa generositat

del mar. En la seva bellesa, si el contemplem; en la seva frescor, si

l’abracem.

Per anar al mar, no hem de pagar —almenys per ara— cap tribut Ni per

les seves carícies refrescants quan anem a banyar-nos-hi, ni pels

saborosos aliments que ens proporciona quan personalment anem a

cercar-los.

En aquest sentit, és de desitjar —sigui dit de passada— que aquests

amenaçadors plans de “protección del litoral gerundense y de su

fauna” que sembla que ens arriben des del Ministerio del Medio

Ambiente —Madrid, ai! sempre Madrid! Fins quan?—- serveixin per

trobar, assenyadament, aquell punt mig —in medio stat virtus— que

protegeixi la fauna i la pau del coster contra la voracitat tant de

depredadors irresponsables com de pescaires prepotents, i alhora

mantingui, de manera inalterable, que la gent de cada poble mariner

pugui continuar anant, a hora foscant, a pescar quatre calamars, o, als

matins, amb el volantí, a treure de la mar una galledeta de serrans i

julivies. Com s’ha pogut fer fins ara, com van poder fer sempre, sense

cap entrebanc administratiu, els nostres pares, avis i besavis, i, amb la

mateixa llibertat, continuar també barquejant civilitzadament, bo i

contemplant sobre el basament blau de les aigües, els exuberants,

bellíssims verds i ocres del nostre litoral.

El poema que avui humilment us ofereixo és un poema justament

dedicat al mar —a la mar— i a tots els qui l’estimen. El podeu veure

inscrit, des de fa dos anys —un honor que no m’esperava— al bell mig

del passeig marítim de Palamós, el meu poble.

Està dedicat als meus pares, que, entre tantes altres coses belles, em

varen ensenyar, ja des de petit, a estimar el mar; també, naturalment,

a tots els palamosíns i palamosines, i, si m’ho accepteu, des d’aquest

moment, també a tots vosaltres, amigues i amics.

Que, prop del mar o lluny d’ell, tingueu un bon estiu!

M’AGRADA EL MAR

M’agrada el mar com és:

tendre, rebel, andrògin

–El mar, la mar, la mar, el mar…–

indòmit, canviant i generós.

M’agrada el mar,

pont d’homes, de cultures,

de somnis, d’aventures…

M’agrada el mar, calmat o furiós.

M’agrada el mar,

perquè ens fa l’ànim lliure,

perquè ens empeny a viure…

M’agrada el mar, callat o remorós.

M’agrada el mar,

i els matinals distesos

i els capvesprals encesos

del mar de Palamós.

.                 Josepmiquel Servià