Josepmiquel Servià: NOTES I POEMES D’UN OUTSIDER
Recull de textos i audiovisuals propis o aliens
__________________________________________________ EL “V CONGRESO DE METAPOESIA MADRID 2010″, DEDICAT AL POETA GUILLERMO CARNERO”.
M’arriba una invitació per assistir al V CONGRESO GLOBAL DE METAPOESIA MADRID 2010, que serà dedicat enguany, a manera d’homenatge, al poeta i bon company meu dels anys universitaris, Guillermo Carnero Arbat. Amb ell vaig tenir el goig de passar moltes estones —culturalment intenses i humanament divertides— durant els tres anys que convivírem entre les parets del Col·legi Major Penyafort, de la Universitat de Barcelona.
Ara deu fer cosa de cinc anys, amb motiu d’una convocatòria poètica a Barcelona, en Guillermo i jo ens varem retrobar a l’Acadèmia de Bones Lletres, si no ho recordo malament. Fruit d’aquell joiós rencontre vaig fer aquesta petita “conya versificada” , arxivada en el recull, encara inèdit: “Poemes de circumstància” i que avui faig pública en solidaritat amb aquest homenatge, literàriament ben merescut, que li dediquen a Madrid aquests dies i al qual no podré assistir.
“ODA” A GUiLLERMO CARNERO
. Apagado jardín de la memoria
G. C.
Era alt, amb pinta d’anglès,
andamis de gran marquès,
ulls –llestos– de gat mesquer,
rostre empolsimat d’acné,
mans de mag o encantador,
aires, ja! …de professor.
Guillermo Carnero i jo
varem ser molt bons companys
en un col·legi major,
ja fa més, ai! …de trenta anys.
( La seva frustració
màxima era que, a les cambres,
no hi hagués cap raconet
amb un lavabo o bidet,
on poder, amb discreció,
netejar-s’hi un mocador,
un foulard o uns calçotets ).
Uns trets que, al cap de tants anys
—d’afanys, planys i desenganys—
en tornar-nos a trobar,
m’ha complagut recordar
Fill de l’hort valencià,
l’amic Guillermo Carnero,
tot i que no el faig blavero,
parla sempre en castellà,
i és en llengua castellana
que escriu, carda i va per llana.
I tal com feia aleshores,
no troba al dia prou hores
per calmar la seva gana
de profunds coneixements,
o per trucar els pensaments
més íntims en poesia.
Amb tant d’éxit que, si un dia
l’emperador Castellet
el va proclamar “novíssim”
—avui ja és “il·lustríssim”!—
a impulsos d’aquell coet
va instal·lar-se al firmament,
i ara és un astre emergent
del parnàs dels espanyols.
Ah, Guillermo! Què més vols?
Jo —per tu— n’estic content,
tot i que he de confessar
( i sé que no et sorprendrà )
que sovint penso amb recança
que si tot allò d’Almansa
hagués girat diferent,
ara, molt probablement,
—deixa-m ser un xic sorneguer—
tota bona antologia
de la millor poesia
catalana mostraria
—oh, bell somni fugisser!—
el nom de Guillem Carnero
sota el de Josep Carner.
Josepmiquel Servià
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si us plau, vigila el teu html. Hi ha codis que destroten tota la presentació. Felicitats i endavant amb el teu bloc.