“IA”
Darrerament els mitjans se centren bastant a parlar d’una nova tecnologia el sol nom de la qual ja em fa sentir basarda: “intel.ligència artificial”.
Però anem per parts. D’entrada, aquesta denominació ja em sembla un oxímoron en si mateixa, si admetem que la humana és la forma més natural i perfecta d’intel.ligència. Per a l’artificial hauríem de trobar un substantiu més adient que servís per a recordar-nos que hem de ser nosaltres els amos de les decisions, de les paraules i de les converses, perquè som nosaltres els intel.ligents de cervells brillants i ben fornits amb els quals som capaços d’assolir grans objectius que ens enlluernen a nosaltres mateixos i dels quals ens enorgullim. Si, en canvi, parlem d’”intel.ligència artificial” és com si cedíssim a uns altres la nostra essència, com si dimitíssim de la nostra condició humana.
No dubto que en els móns científic, industrial o comercial aquesta nova forma de transmetre coneixement (faig aquest gir perquè em costa admetre el concepte “intel.ligència artificial”, també coneguda per IA) tindrà moltes aplicacions amb plausibles resultats que ajudaran a estalviar temps i recursos al nostre món occidental, mentre que -no ho oblidem- per desídia des del propi benestar abandona a la seva sort el submón dels desenvolupats.
Però hi ha una altra cara, més fosca, en aquesta progressió tecnològica, i és la que es deriva del mal ús que l’home pot fer de les coses. Tolerarem que la IA s’inventi converses i, a més, ens n’atribueixi l’autoria sense haver-les pronunciat nosaltres realment? Aquesta és una de les moltes preguntes que ens cauen al damunt i amenacen la nostra individualitat insubstituïble (fins ara). Només un recordatori al respecte: fa pocs dies un noi es va suïcidar després de mantenir “discussions estressants” amb un “xat” tecnològic, no pas humà. Sincerament, em fa por perquè caminem a les fosques. Qui posarà mà a regular el bon ús -i impedir el mal ús- d’aquesta nova eina a què s’enfronta el món?
Hi ha un fet evident: les polítiques dels estats es troben, en general, mancades d’ètica perquè es mouen per interessos només econòmics i geoestratègics, i aleshores un es pregunta quina seguretat ens empara, quina autoritat vetllarà pels nostres drets individuals i col.lectius. Com sempre, la tecnologia apareix abans que la reglamentació. I si ens trobem així, ja estem fent tard.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!