ESTIMAR L’OFICI Tinc paletes a casa: qüestió de teulades. La meva, com tots els meus conciutadans, també va rebre aquella estranya i potser premonitòria pedregada en la que algú hi va veure com un avís diví, allò que ja les generacions passades en deien “un càstig del cel”, però que fos el que fos, va
ROMÀNIC Quan visito llocs i hi trobo esglesioles d’arquitectura romànica, m’hi he d’aturar, perquè em criden amb la seva presència silenciosa, moltes vegades immersa en el verd de prats de muntanya, que són -al meu entendre- com el seu hàbitat natural, el marc on més bé s’enquadren aquestes obres d’art. La seva senzillesa aparent, la
CLAROBSCURS Enredat en la petita selva d’imants que cobreix la nevera de casa, entre aquest petit món que ens evoca les nostres estades en altres terres, n’hi ha un per mi molt especial. Especial perquè, malgrat no poder permetre’m tenir un Rembrandt al menjador, almenys tinc a l’abast i a una notable proximitat magnètica el
“IA” Darrerament els mitjans se centren bastant a parlar d’una nova tecnologia el sol nom de la qual ja em fa sentir basarda: “intel.ligència artificial”. Però anem per parts. D’entrada, aquesta denominació ja em sembla un oxímoron en si mateixa, si admetem que la humana és la forma més natural i perfecta d’intel.ligència. Per a
CONTRASTOS VATICANS És incontestable que l’arribada de Jorge Mario Bergoglio al soli de Pere va iniciar una etapa amb noves maneres de fer. Des del primer dia ja com a nou papa -ara fa una dècada- ens sorprengué anant a pagar la factura de l’hotel on havia pernoctat la nit anterior, deixant ben clar com
TEMPS TEMPESTUÓS Als anys trenta del segle passat va néixer als Estats Units una melodiosa i exitosa cançó que, entre altres, interpretava meravellosament la inoblidable Ella Fitzgerald. Si la seva melodia fa onades i és bonica d’escoltar, la seva lletra no convida a l’optimisme, com ja presagia el seu títol. “Stormy weather” -que així es
UNA ALTRA MIRADA Illes alçades que ens canvien la perspectiva, que insereixen entre nosaltres i els altres la distància necessària per a no emetre deduccions precipitades; que regalen als nostres ulls unes lents ben ajustades que ens fan pensar des de dalt i ens ajuden a adonar-nos de si anem errats o anem per camins
LA MESURA El gran cineasta japonès Akira Kurosawa ens va deixar entre la seva filmografia una deliciosa pel.lícula que ens presentava un personatge -caçador- ple d’humanisme i de respecte per l’entorn. I la història també parlava de l’amistat. L’home es deia Dersú Uzala i es veu que realment va existir. Cercant una mica d’informació, m’he
CLÀSSICS Ho reconec: hi ha viatges que a alguns se’ns fa difícil (si més no a partir d’una edat) d’iniciar en solitari. Abordar la lectura de textos clàssics, dels antics, requereix una bona predisposició a endinsar-se en la densitat d’uns relats que, en el meu cas, es fan més comprensibles amb una lectura lenta i
SAMARRETA Sense distinció que ens ajudi a diferenciar si són públics o privats, els mitjans ens venen acostumant, sense ruboritzar-se, a convertir en “notícia” qualsevol fet, per vulgar que sigui, mentre aquest porti vinculat el nom d’algun nom conegut o, millor dit, famós. En ple “sumari” del telenotícies -en aquest cas de TV3, però també
EFÍMERS Enmig de la fugacitat agressiva amb que Google vomita titulars de notícies mentre em dedico a cercar informació, capturo a l’aire el que atrapa la meva atenció i que parla d’un bon home japonès, astrònom, que diu haver captat amb les seves càmeres que vigilen tothora la nostra Lluna, l’instant en que probablement un
PARÈNTESI Ja hi és. M’espera. Contrastant amb el seu discret color cendrós i el seu silenci -perquè mai li capto una piulada-, es deixa veure ostensiblement fent girs continuats sobre la tanca que limita amb els veïns, a un pam del punt on li deixo unes engrunes. Clarament em reclama el berenar: es l’hora d’interrompre
Si no fos que ens trobem a finals d’hivern, diria que alguns éssers ens vaticinen un estiu més proper del que toca: en aquestes primeres hores de fosca, havent sopat, percebo de la cuina estant la nota persistent -com un lent rellotge de paret- de la primera òliba de la temporada. Tot un regal per