CLAROBSCURS
Enredat en la petita selva d’imants que cobreix la nevera de casa, entre aquest petit món que ens evoca les nostres estades en altres terres, n’hi ha un per mi molt especial. Especial perquè, malgrat no poder permetre’m tenir un Rembrandt al menjador, almenys tinc a l’abast i a una notable proximitat magnètica el famós “Retrat de Nicolaas van Bambeeck”, amb el que comparteixo els meus àpats.
Aquest “quadre”, i tants altres contemporanis, ve d’una època en què la fulgurant llum dels impressionistes restava encara per descobrir, i els retrats de figures humanes se centraven bàsicament en els rostres. No era important el context. A risc de dir alguna barbaritat, ja que no sóc historiador de l’Art, així ho interpreto a partir del que veiem en la tela: una cara lleument il.luminada, envoltada de foscor -fins i tot la vestimenta i el capell són ben foscos, negres, gairebé “inexistents”. És un veritable clarobscur! Aquesta forma pictòrica sempre m’atrau. Observar aquests rostres -i no només els rostres sinó tot el que “s’amaga” en el quadre- em produeix com un desig d’indagar, gairebé de dialogar amb la figura que s’hi representa: la foscor circumdant ens l’acosta de tal manera que, gràcies a la llum i a les ombres ben conduïdes per la mà del pintor, el personatge ens mira com si ens parlés. I aleshores miro d’ imaginar-me la personalitat de la figura.
Aquesta tècnica, aquesta profunditat en la pintura, et crea un sentiment de recolliment, de serenor, que capta tota la teva atenció i t’arrossega. Hi ha quadres antics investits d’aquest poder de persuasió i que et deixen literalment captivat: em va passar fa uns anys al MNAC contemplant un “Sant Francesc” de Zurbarán, un quadre que et deixa corprès per la seva figura frontal, de tamany natural i dempeus entre la poca llum i la penombra. Una sensació difícil d’explicar.
Contemplar aquests clarobscurs és com trobar un contrapès a les nostres presses, una aturada ombrívola en els nostres camins, un punt de calma que ens deixa respirar i que ens permet ser conscients de que, enmig del nostre món angoixat, la bellesa també existeix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!