26 de setembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris
Sopar Estellés a Beneixama
A Miquel Grau (1957-1977), assassinat a Alacant
Aquesta mort ha rebentat
els límits de la poesia.
Qui ha romput, criminal, el marc
del metall dur de l’elegia?
Ha calgut la mort del soldat
mentrestant el cos romania
amb amor, a un afany agafat.
Era la dignitat del dia!
Mort amarga, la teua mort,
a la clara nit d’Alacant.
Perquè, ells, t’han mort: han estat ells!
Oh mort que no troba conhort!
Oh llarguíssim i fondo instant!
Oh mort humil, aspres clavells!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!