Josep Guia Marín

Oda de València a Barcelona
(seguint l’estil de l’Oda a Espanya de Joan Maragall)

Escolta, Barcelona, la veu d’un fill
que et parla en llengua ben catalana;
parle en la llengua d’una ciutat
que t’és germana:
des d’ací, pocs t’han parlat;
d’Espanya, massa. 

T’han parlat massa, amb crits cridant,
aquells que et volen sotmesa a una terra
hostil i estranya.
Les teves glòries són en la mar
que ensems ens banya. 

Jo vull parlar-te molt altrament.
Per què no escalfes la teva sang?
Sang per la lluita, seny i treball,
vida pels d’ara i pels que vindran.
No restis morta. 

Massa has pensat portes endins
i massa poc en el teu poble.
Tràgica ha estat la teva sort
mantes vegades.
Bombes i morts has sabut vèncer,
oh Barcelona! 

He vist que aculls gents ben diverses,
fent i desfent fills novells de Catalunya,
poc conscients del país on els ha dut l’atzar;
i tu vius i somrius, mirant al món
com una folla. 

On és ta força? I el teu destí,
al capdavant d’un poble que t’estima?
Tot ho perdràs si no t’aixeques.
Torna a renéixer, prem el timó
amb mà ferma de mare! 

Salva’t i salva’ns del mal govern,
d’Espanya i França. Que el nostre clam
et torne fecunda, alegre i viva.
Aixeca el front
i porta els teus fills al ple domini de la terra. 

Ja et veig, Barcelona, estendre els braços,
oint la veu de tro del nord i el sud,
de terra endins i mar enllà.
Cap i casal d’una pàtria que no és petita
i que somniem completa!

Josep Guia
(març del 2013)