Josep Guia Marín

L’any 1958, William Wyler va dirigir un western esplèndid, protagonitzat per Gregory Peck, Jean Simmons, Carroll Baker, Charlton Heston…, anomenat “The Big Country”, el qual film va estar rebatejat, en la versió espanyola, com a “Horizontes de grandeza”, fent honor a la compulsiva grandiloqüència que els caracteritza. També el senzill “Robin Hood” va estar traduït per l’ampul·lós  “Robín de los Bosques”. De fet, ja fra Vicent Ferrer volia convèncer els valencians (partidaris de Jaume d’Urgell) de les bondats del rei Trastàmara, Ferran el d’Antequera, entronitzat a la Corona d’Aragó per obra i gràcia del Compromís de Casp, dient-los: “Aquest rei no ha condició de castellà, mas de català o aragonès: no té amigues, tot verge venc al matrimoni… Los castellans són molt parlers: “Ferran Ferrandeç de los Arcos de los Mayores” ; mas lo nostre rei a tard se parle, sinó que desempatxe los feits”. I al serial “Isabel”, de la televisió espanyola, se senten sovint expressions com ara “la grandeza de esta tierra de Castilla”. En fi…

Ells són els dels “gestos de grandeza”, com ara “un imperio en donde no se ponia el sol” (i que avui no sap on pondre), “los tercios de Flandes” (per això a Brussel·les els coneixen bé), “la magna evangelitzación de América” (amb més de 80 milions d’indis exterminats en un segle), “la Legión Cóndor” i “la División Azul” (presents intercanviats entre Hitler i Franco)… Aqueixos són alguns dels grans “gestos de grandeza” que caracteritzen les classes dominants d’aquella terra.

Va fer ben fet Artur Mas en respondre, relaxadament, a l’enravenat Mariano Rajoy que el millor “gesto de grandeza”, en democràcia, és deixar votar el poble… I és que Mariano Rajoy, tot ell, de dalt a baix, cada vegada que es mou o que parla, és un “gesto de torpeza”. I la Cospedal, un “gesto de maldad”.

València, 2 d’octubre de 2013

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!