27 de gener de 2012
General
0 comentaris

El País Valencià es mou

Dissabte, 21 de gener, a València i Alacant, i dijous, 26 de gener, a València, Alacant i Castelló, han eixit al carrer desenes de milers de valencians, homes i dones i criatures, en unes manifestacions extraordinàriament concorregudes que col•lapsaren el centre de les ciutats. Per oposar-s’hi a les retallades dels drets socials i polítics que havien estat aconseguits per la classe treballadora, acumulativament, després de segles de lluites.

Però allò realment destacable d’aquestes mobilitzacions no és la part quantitativa de llur grandària sinó la part qualitativa de llur oportunitat. Per primera vegada en la història valenciana, s’hi estan donant unes massives protestes de caire socioeconòmic i polític sense que aquestes formen part d’una dinàmica, d’una agenda o d’una convocatòria de caire estatal espanyol. S’han gestat i s’han realitzat a partir d’una dinàmica estrictament valenciana. I això no havia passat mai. Les grans manifestacions del febrer i el juliol del 1976 foren la concreció valenciana de la campanya estatal per l’amnistia (per bé que hi afegirem la reivindicació particular de l’estatut d’autonomia). La gran manifestació per l’estatut, d’octubre del 1977, havia estat precedida per l’homònima de la Diada de l’11 de setembre, a Barcelona. Les convocatòries de vagues generals sempre s’hi han fet en el context estatal i el País Valencià hi aportava el que podia.

Així doncs, tret de les manifestacions del 25 d’abril (en record dolgut de la desfeta d’Almansa), que convoca ACPV amb el concurs de totes les forces polítiques, sindicals i culturals d’esquerres i progressistes, és la primera vegada que, al País Valencià, hi ha manifestacions de signe socioeconòmic (contra les retallades) i polític (contra la corrupció) que responen a una dinàmica pròpia. I això ha estat així, bàsicament per tres motius.

En primers lloc, pels provocadors: els polítics i amics del PP, lladres, corruptes o encobridors, que volen fer pagar a les classes populars tant el robatori estructural de l’estat contra els valencians (6.500 euros anuals d’espoli) com el buidatge complet de les arques públiques que han fet durant llur administració. En segon lloc, pel nivell d’indignació generalitzat que aquesta política està causant entre el poble valencià. I, en tercer lloc, per la bona feina mobilitzadora de les organitzacions de tota mena que, sense directrius superiors o alienes, s’han llençat a convocar en clau valenciana. Com es fa al Principat. S’hi ha iniciat un cert camí independent. I potser farem via conjunta cap a la independència.

27 de gener del 2012

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!