Josep Guia Marín

De mica en mica, va adquirint més ressò i interès acadèmics els estudis de literatura comparada que, més enllà de possibles afinitats temàtiques, relacionen textos a partir d’aspectes lingüístics (repeticions lèxiques i fràsiques, construccions oracionals semblants, etc.). És cert que l’ús literari de determinats tòpics, imatges, metàfores…, en dues obres comparades, ens porten cap a la sospita de l’existència d’una relació de dependència entre elles, la qual normalment es confirma si els fragments contrastats s’expressen d’una manera igual o molt semblant. Tanmateix, sense aquesta identitat temàtica subjacent que ens alerta de la possible interdependència, només tenint en compte la coaparició de determinades associacions o agrupacions lèxiques i l’ús d’un fràsic comú, també és possible detectar i descobrir relacions existents entre els textos contrastats.

És evident que aquesta mena de recerca s’inscriu més en el camp de la llengua que no en el de la literatura, per bé que les conseqüències que se’n deriven siguin literàries, en el sentit de descobrir plagis, manlleus, influències o fonts no conegudes i, amb elles, autories no ben establertes. Per això, des d’actituds hostils a aquests mètodes (lingüístics) de recerca, s’intenta ignorar les aportacions que s’hi fan o, quan la ignorància ja no és un recurs possible, s’intenta despatxar la qüestió amb afirmacions generalistes del tipus “tots escrivien igual, en aquella època”, “tots feien servir les mateixes figures i paraules”, etc. En aquest article presentaré dos exemples d’aquesta mena de relació de caire lingüístic entre dues obres reconegudes de Joan Roís de Corella i l’Espill.

Article complet:
http://www.academia.edu/4388146/Dues_concordances_corellianes_en_la_introduccio_de_l_Espill_
 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!