Una bona part de les recents agressions institucionals al català podria ser fruit d’alguna directriu de la FAES (“y de las JONS”) adreçada a les bases del PP, especialment de l’Aragó, del País Valencià i de les Illes. Una directriu de l’estil de: “Bórrese toda referencia al catalán fuera del territorio estricto de las cuatro provincias de Barcelona, Gerona, Tarragona y Lérida”. I amb una tal consigna es posen mans a l’obra en pla sapastre.
El PP de l’Aragó tira al recte i creu que ho té fàcil: es tracta d’anul·lar la llei de llengües de la Comunitat Autònoma, única referència legal en què el català de la Franja es nomena així: “català”; aleshores, s’inventen allò de la “LAPAO”, que rima amb “chapurrao”, i es queden tan tranquils amb aquesta victòria pírrica, que se’ls girarà en contra. Podeu estar-ne segurs.
De la mateixa mala nissaga dels malparits de la LAPAO són els mallorquins encara addictes al règim de Franco, que també volen trencar i esmicolar el català amb tot de disposicions lingüicides i de giragonses onomàstiques per evitar anomenar la llengua com a catalana. Però tampoc se’n sortirà, el botifler d’en Bausà.
El cas més esperpèntic, com sempre, l’han protagonitzat els valencians, amb una analfabeta iniciativa parlamentària que pretenia adreçar-se a la RAE per tal que aquesta acadèmia canviés, al seu diccionari, la definició de “valenciano” i, en lloc de dir-ne que és una varietat de la llengua catalana, que el presentés com una llengua que ve directament de l’iber. Inaudita la pretensió i infinita la ignorància. Tanta que sembla que la cosa no passarà de l’anunci, a la vista de la riota general. De tota manera, potser la menció a uns delirants orígens ibèrics no els ha semblat prou anticatalana, ja que algú més informat els hauria pogut advertir del Manual de historia de Iberia (1960),* que va publicar l’arquitecte valencià Salvador Donderis, on aquest autor defensa, amb un mapa ben clar i català, que les diferents tribus ibèriques no ocupaven ni més ni menys que els nefandíssims (que en diria Fuster) Països Catalans. Sembla que l’iber tampoc no els aprofitarà per a la creuada anticatalana. Pobrets!
* Aquest és un llibre extraordinari i sorprenent, que mereix ser recordat i comentat. Dos anys abans de Nosaltres els valencians i editat a València, sense que la censura franquista se n’adonés, mostra una catalanitat completa i desinhibida. Vegeu-ne la coberta a l’arxiu adjunt de sota.
Beneixama, 8 d’agost de 2013
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ens agradaria que us afegíssiu al projecte i si podeu fer-ne difusió
animeu-vos !!