El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Avui el dia és congelat, com aquella performance de Madrid. No corre ni un brí d’aire, no volen els ocells, ni canten. Els moixos estan foragitats. No hi ha núvols. Una densa capa de saïm gris, uniforme, cobreix com una llossa la volta del cel.
Els carrers i els edificis s’han impregnat de gris també. Una ciutat més trista, on caminar és més feixuc. El bus llisca més lentament i els pensaments prenen camins irats. L’espatlla es vincla i no s’albira el lloc del sol. Cap raig de llum, cap taca opaca i blanquinosa, no traeix el vel de grisor que s’imposa.
Ahir nit ja vaig veure la lluna quart creixent , molt prima, embolicada de boirina i el mar estava esvalotat, bramava amb fortes ones allí on només hi han aigües somes i tranquil·les protegides per la corba de la badia i els espigons.
La mar ens va deixar les algues roges i negres acaramullades i el passeig era banyat, a cop sí cop no, intermitent, de l’aigua. Vaig pensar quin dia faria avui.
Ara ja ho sé. Fa un dia gris d’aquells que ja vos n’he parlat, d’aquells que encongeixen el cor.
Quan el vent no mou ni una fulla no és bona senyal. Surto al jardí . Hi veig les roses. M’han sortit tres roses com manetes d’infant fent joquets, color de carn, i s’ha obert aquella flor de té que a na Roser li agrada tant perquè és única a la branca. Això m’ha dut conhort.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tres roses que relliguen els nostres pensaments i la ferma voluntat de viure meravellats de la natura del nostre voltant. Has escrit una descripció del paisatge que traspassa el vel de grisor i ens conhorta.
I una part del cel s’ha emblanquinat
El dia era gris, però quin bé de déu de rosa! Avui, després de dinar, he vist que s’havien obert les primeres poncelles als rosers de casa. Sant Jordi s’acosta.
Així és la vida. Anar fent cicles perquè hi hagi de tot.
aki avui gris tb, però calor, el gris no deixa passar el sol però concentra la temperatura…….ara em costa dormir i sento com bufa el fort vent, ho fa remenar tot, no sé si aguantaríen les roses….
…tenir bon ull per, en un dia gris com aquest, per trobar una pinzellada de color que ens enlaire l’esperit (encara i sense vent)…