De mani
És l’hora que és i encara estic despert com un mussol. La manifestació d’aquesta vesprada ha estat tan impactant que l’adrenalina em manté despert al sofà.
Feia segles que no portava una pancarta al capdavant d’una mani i això ha fet que l’haja viscut d’una forma molt rara. No he pogut anar amunt i avall mirant com m’agrada fer, tafanejant. Però en canvi he de dir que era un autèntic privilegi compartir aquella pancarta amb tota la gent que la duia i veure com cridava i aplaudia la gent de les voreres tot al llarg de la Gran Via. Per a descriure el moment en el qual hem pujat dalt de l’entaulat per als parlaments finals necessitaria dormir algunes hores… Un mar de gent fins on arribava la vista i una onada de crits que venia del fons.
Quasi ens havíem arribat a creure que el país era la caricatura espanyolera que diuen que és El Periódico i TV3 però no. El país bull i de quina manera! He vist somriure tanta gent aquesta vesprada… La Txell, la Júlia fent fotos a tort i dret, l’Assumpció que cridava pel mòbil per dir que era a la Plaça Espanya encara quan jo ja entrava a la Plaça Catalunya, la Keta i el Jordi amb aquella carona tant especial, la Dolors, la Roser, les aines i tota la resta amb les capes estelades, el Paco Candela, el meu heroi particular de Gandia cridant pel carrer Pelai com no havien cridat fa anys, gent com el Jaume Cabré o el Rubert de Ventós que miraven amb cara d’emoció, el Martxelo que per sort el deixen viatjar a aquest país estranger i amic malgrat que no el deixen passar al nord del seu propi, la Lloll que s’havia deixat la mona a casa i no parava de patir per ella, el Titot sempre en primera fila, el David enviant sms recordant la victòria del .cat…
Avui és un dia de donar gràcies a molta gent. Als centenars de milers que han baixat al carrer, sobretot. Però també a gent com el Carles Canut, que tenia funció tot just acabar la mani i no parava de cridar i de lamentar-se de la poca veu que li quedaria. O al Lluís Gavalda arrosegant el cotxet de criatura. I al Joel Joan (este xic no es cansa mai de cridar !!). A l’Isabel Clara Simó, al Terricabras, als Guerrilla, a la Carme Sansa… I als qui no es veuen, que són els importants de debó -nosaltres ens deixàvem utilitzar amb enorme gust en la primera fila però els qui treballen de valent són uns altres. Perquè cal dir que al darrera de tot això hi ha centenars de persones que han aguantat pressions difícils de creure i intents de desanimar-los. Ells sí que poden dormir amples aquesta nit. S’ho mereixen tot.
No hem pogut venir, vivim als USA.
Però ens sentim molt orgullosos de vosaltres i estem a punt per començar a caminar de nou cap a la sobirania.
Gràcies a tots!
Gràcies, gràcies, gràcies!
Un 1% dels catalans es manifesten
Només el seny pot salvar-nos
Gràcies Vicent, i gràcies Vilaweb!
Malgrat no ho vulguin admetre, Catalunya no és el que ens volen fer creure que és, els que hi vam ser ho sabem, i amb això ja n’hi ha prou per seguir endavant.
Pel respecte al Parlament de Catalunya.
A més a més, amb un 1 % més, som el 90 % dels vots a favor de l’Estatut aprovat pels representats al Parlament de Catalunya.
I al Principat de Catalunya com a nació.
També un 1% de la població es mereix "respecte", i que els mitjans de comunicació els tractin per igual (almenys els públics).
Mentre els claudicants van de victoria en victoria fins la derrota final, el poble es posa a l’avantguarda de la nació. Es preveu una escombrada general 😉
Aleshores els que es van manifestar contra la guerra a l’Iraq tampoc representaven la veritable Catalunya ? I els de les altres manifestacions ?
I com s’ha dit, què hi ha del que va aprovar el 90% del Palament de Catalunya ?
Toni, potser són massa preguntes per a tanta demagògia.
Ja que hem rebut insults i boicots, com a mínim hauria de servir per fer avançar el país de veritat.
Perquè per a quedar-nos quasibé igual (i en algun aspecte pitjor) no calia fer tant d’enrenou.
Però la llei de partits no prohibeix els partits que no comdemnen la viòlencia del "movimiento" franquista, a més de poc respecte per una oposició democràtica i responsable.
El PP no l’importa ni el respecte als ciutadans del Principat de Catalunya, ni els ciutadans del País Basc, ni els ciutadans espanyols, ni al codi deontologic democratic. Sols els utilitza com a elements de crispació i confrotació territorial per aconseguir el poder.
El PP no sap comportar-se, quand la seua politica a l’oposició és resumeix en de perduts al riu, i quand pitjor i més crispació i confrontació generen millor per ells.
Tenim dret a decidir lliurement com a gent, país i nació civilitzada.
Les lleis estàn adaptar-les al servei de la voluntat dels ciutadans i ciutadanes; i no per imposar-les en contra de la voluntat de la ciutadania.
ERC ha de sortir del Govern si no vol fer (més) el ridícul
.
Ni jo ni els meus (familiars i amics) hem pogut venir a Barcelona perquè ens separa el pont de mar blava.
Però una gran aferrada des de les Balears!
Milers i milers de balears haguessim volgut ser-hi!
Estam amb vosaltres!
Per cert convido a tot aquell que ho desitgi a visitar els desagradables comentaris que hi ha deixat el gran ""escriptor i filòsof""(sic.) que afirma que només e tracta d’un 1%.
Ho escric perquè calibreu la seva inteligència.
Això no vol dir que de moment i depenent de conforme vaja l’Estatut o el Referendum de l’Estatut a ERC li interesse o no convocar eleccions anticipades.
Cosa que podria impedir CIU donant soports puntuals a un govern del PSC al Parlament de Catalunya.
Jo quan després de l’ atapeïment general vaig aconseguir arribar a la Plaça Catalunya amb la meva estelada onejant al ritme de la música d’ en Titot per un moment em vaig creure que era el rei del món. Tot està per fer i tot és possible.
Toni,
O fas demagògia conscientment, o és pura ignorància.
Ets de lletres i no de ciències, lògicament. Abans de fer aquest tipus d’afirmacions, hauries de mirar quins són els principis de l’estadística, com per exemple la representativitat mostral.
Del que dius, podríem extreure que el president Maragall no representa als catalans, ja que només és 1/7.000.000.
Un altre Ibàñez,
És el 1 % qualitatiu que reflexa la decantació de la balança a favor, a l’hora de decidir la partida.
enhorabona, Catalunya ha demostrat ser un pais viu, espere que el Pais Valencià també ho puga demostrar, ha sigut una gran victoria de la sobirania popular que ha tornat ha deixar clar quin futur volen, anem a vore si els "anomenats democrates" espanyols, eixos que van arreplegant signatures en la intencio de decidir sobre el futur d´altres deprenen la lliço, enhorabona altra vegada.
…des de la societat civil es munten coses i després els de ERC (i tots los altres, si puguessen) ho capitalitzen, s’ho fan seu, es pengen la medalla. est és lo mal.
Ostres Vicent, m’has fet posar la pell de gallina! Jo, desde Londres, he intentat seguir com he pogut el tema de la mani (i el partit del Barça tambe). Fins avui no he pogut conectar-me i he quedat bocabadat. Ara sortire del cyber cafe, mes lleuger que una ploma i amb les il.lusions renovades. Jo, tot i que dos dies mes tard, tambe dormire molt be. Gracies per tot, i anims!
Si l’anàlisi de la realitat que feu des de CiU és el que tu fas de les xifres de la manifestació ho teniu “xungo”. Continueu amb la ràbia d’haver perdut el govern de la generalitat i tot ho passeu per aquest sedàs. Malament rai si la fel encara us omple la boca. Com els del PP, no sabeu perdre ni acceptar la realitat, si aquesta no us agrada. Sou patètics