Iniciativa per Catalunya és l’ase dels cops d’aquesta legislatura.
L’oposició hi va veure el taló d’Aquil·les del tripartit de Montilla,
de la mateixa manera que Esquerra ho va ser del tripartit de Maragall.
Que Saura assumís els Mossos d’Esquadra va ser llegit en clau interna
del govern com una manera de repartir les càrregues, ja que durant el
primer tripartit el desgast dels ecosocialistes va ser pràcticament
zero i a les urnes van augmentar tres escons. Ser d’Inciativa en
aquesta legislatura, però, és tota una altra cosa. Hi ha massa plom a
les ales de Saura, ja sigui perquè el conseller ha comès errors, perquè
la campanya mediàtica en contra ha calat fons o perquè forma part del
càlcul de repartiment de càrregues per part del soci majoritari. O les
tres alhora.
Sobre els d’Iniciativa es fan bromes de tota mena, i el menyspreu
amb què alguns tracten els Saura i Baltasar supera els límits del mínim
respecte institucional. Però en aquesta legislatura toca riure aquestes
gràcies i estigmatitzar els hereus del PSUC. Comunista és un insult en
tota regla. (Paradoxalment quan el capitalisme més salvatge ens ha dut
fins al precipici en què ens trobem.)
La Iniciativa del govern ja no és guai, i els joves dirigents del
partit se n’han adonat. Dic això perquè l’anunci de retirada electoral
de Saura és una jugada mestra en l’intent d’evitar l’erosió en els
comicis del 2010. Alguna cosa deuen haver fet bé, els Herrera, Camats i
Romeva, per culminar la lenta regeneració interna. Saura i Mayol no
repetiran com a caps de llista, i han anat cedint protagonisme amb un
cert ordre i dignitat. Ja voldrien altres partits viure així els seus
processos de renovació.
Comparin aquest relleu generacional amb els històricament traumàtics
dels seus homòlegs a l’Estat. Izquierda Unida és de tot menys allò que
el seu propi nom indica. I el pes d’ICV-EUiA a Catalunya, on governa a
la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona, i encara
conserva algunes alcaldies de cert pes, no és comparable amb el poder
esquifit d’IU. Riguem-nos-en i ridiculitzem-los, però acaben de
prejubilar Saura amb una elegància que diu molt dels nois de les
bicicletes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De fet ja fa 6 mesos que hem van assegurar que en una setmana posarien algun apartat a la web dedicat al medi ambient, i encara espero.
ICV és un partit de calçotada sense idees ni projectes i si no canvien sense futur, vergonya hens hauria de fer als catalans no tenir un partit ecologista de debò.
Certament: ha estat una bona jugada, en un bon moment i ordenada. D’altres partits n’haurien de prendre exemple.
Òndia, Saül, t’ha sortit un article brodat. Hi estic d’acord amb el que dius, paràgraf a paràgraf, línia a línia, paraula a paraula. Perquè fa pocs dies que t’he esmentat al meu bloc, i no sé què semblaria, que si no ho faria ara en relació a aquest article. Felicitats.
a- ICV va dir que tenia una campanya en contra i se li va tirar a sobre tothom. Ja van diversos periodistes a qui sento dir el mateix, inclòs un anunci a pàgina sencera del Periódico contra la Vanguardia (on entre d’altres coses s’afirmava que LV pressionava a les adminsitracions i orquestrava campanyes en contra, etc). Potser no anaven tan desencaminats. Potser.
b- Les eleccions europees, la darrera enquesta del periódico i la recent enquesta del ceo semblen indicar que no els va tan malament, des d’un punt de vista electoral. O baixen poc (europees) o pugen (les dues enquestes que deia). Potser tant de riure’s d’icv ha tingut menys efectes dels esperats. O alguns ho hem notat massa, per on anava la cosa. Potser.
c- Que a un home de pràcticament 40 anys, que fa fer el ridícul al psoe al congrés (http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20090623/53730454960/el-psoe-renuncia-a-subir-los-impuestos-a-las-rentas-mas-altas-para–buscar-el-apoyo-de-ciu.html) i desmonta l’estraègia de Duran sobre temes laborals (http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090519/53705813866/el-psoe-rompe-el-pacto-alcanzado-con-ciu-para-una-reforma-laboral.html), alguns encara li vulguin dir “el joven herrera” o “el noi de la bicicleta” (i entenc el sentit amb què ho deies en el teu article, eh) em sembla una forma de voler minoritzar-lo, negar-li maduresa o serietat. Potser no és gens innocent. Potser, deia.
(conjuntament amb Convergència i els socialistes). Cal recordar
l’assentiment de Saura i els seus al pacte Mas-Zapatero: això si que és
un tripartit, el de la Transició
Han deixat que d’altres penquessin en primera línia, mentre ells, no
s’ho miraven. La seva supèrbia és digne de recordar: esquerre
“intel·ligent” i ecologista “de debò”. La resta?
però seran, com han estat sempre perdonats pels seus seguidors, doncs aquests, son
ideològicament conservadors en el fons i progressistes en les formes,
tal com ho és el partit.
Gràcies,
Josep