Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
Després del globus sonda per part de Zapatero de postposar el nou finançament al 2010, es va publicar l’article de Felipe González i el degoteig de reaccions entre els barons del PSOE per no fer complir l’Estatut en aquesta matèria és constant. La qüestió és frenar les aspiracions —legítimes, d’altra banda— de Catalunya en l’aplicació del nou finançament i en el tracte bilateral amb l’Estat. L’estira-i-arronsa és dur aquests dies. Ja ho advertia a l’apunt “Ladran, luego cabalgamos”. Sembla que la negociació anirà forta perquè el President José Montilla s’hi ha posat en persona, com no podia ser de cap altra manera. Coincidir al míting del País Basc amb Zapatero en plena campanya per dur Patxi López a la Lehendakaritza no és incompatible, per a Montilla, amb signar aquest article a El País en resposta al de Felipe. La batalla mediàtica es lliura a les pàgines del diario independiente de la mañana. El finançament és un tema seriós per al qual cal unitat d’acció catalana, havent après la lliçò de l’ensarronada estatutària. Com que és un tema seriós em sembla interessant l’apunt Finançament massa limitat, del blocaire Antoni Soy, republicà al Govern que en el seu dia va participar en la negociació estatutària d’aquest àmbit. El que sembla lamentable és l’interès excessiu, gairebé vergonyós, d’alguns opinadors i actors polítics de situar un eventual fracàs de la millora del finançament en la teulada només d’un dels partits del govern. I, curiosament, no del majoritari ni més directament relacionat amb el PSOE. Per no parlar d’aquells que posen com a condició per a la continuïtat d’aquest govern l’obtenció del concert econòmic. Un concert que no hi és a l’Estatut. A cap dels estatuts: ni al del 30-S, ni al previ a la retallada, ni a l’aprovat en referèndum. Ja agradaria, ja, disposar dels beneficis d’un concert, però pujar el llistó ara fins a aquest nivell diguéssim que, com a mínim, resulta contradictori. L’Estatut aprovat dóna pel que dóna, i allò que dóna no ens ho volen ni donar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs jo no veig on és el problema d’aplicar un concert econòmic. Ja s’espavilaran tu.
Que lladraran com histèrics i faran tot el joc brut possible? és clar, però no per això no hem de demanar-ho.
El resultat de totes aquestes picabaralles simulades seran quatre durets i un gran muntatge mediàtic per lloar-ne les virtuds i ja està. I res canviarà.
Negociació forta? Sembla que no els coneguem. Si la negociació fos forta en Montilla hauria publicat l’article a La Vanguardia, La Razón, o el Vilaweb. Però al diari El País? Sembla que no entenguem que és el diari oficial del PSOE, on no es publiquen mai articles que no puguin afavorir el govern. Si el senyor Montilla publica aquest article a El País, és que li han fet l’encàrrec. Al PSOE li interessa aquesta sensació de què fem la gran negociació, després ens regalaran algun carmelet d’algun impost que s’eliminarà d’aquí un parell d’anys, i als cacics del sud els tindran ben calladets perquè no els hauran tocat ni un duro. Però és clar, cal donar la sensació que la negociació va forta. I així en Montilla podrà seguir fent.
però a Catalunya ningú vota el Montilla, que és un pobre diable que ha arreplegat la generalitat d’aquella manera i viu el millor que pot mentre li dura el xollo…la gent vota felipe encara, i zp. ens ho haurem de fer mirar, a veure si ara l’heroi nacional és un paio que ens negava el domini CT perquè deia que no som un país
De debò algú creu que això és veritat? Es pot confiar en qui va iniciar les esmenes a l’Estatut, qui es va carregar TV3 al País Valencià i qui ens fa pagar el transvasament de l’Ebre? Ridícul. Tot això és per fer veure que hi ha un enfrontament, i després ens quedarem sense peix ni cove. Això sí, a TV3, La Vanguardia i el Periódic, vinga a anunciar-ho!
Ara els Puigcercós i Carod diran que mira que ve el tripartit que surt el Montilla i diu això. Tot comèdia.
albert-bir@blogspot.com
El senyor Chaves, especialista en relacions bilaterals amb l’Estat, va calcular un cop que l’estat li devia a Andalusia uns 3000 milions d’euros (mig bilió de pessetones de les d’abans) en retrassos a la seguretat social. I l’estat li va cedir 3000 euros.
Quan reclama el Montilla a l’Estat? Perquè si no et mulles…
En cert moment recordo que el Nadal va dir que per a la transferència de Rodalies, que havia de fer-se efectiva el gener (…:) ) exigirien uns 6000 o 9000 milions d’euros d’inversions pendents…i mai més se n’ha sentit a dir res, ni de la transferència ni de les inversions. Ah bé, han pintat l’estació de Martorell. Així negocia el PSC.
La meva estimació, sols en concepte d’expoli fiscal acumulat, deu ser d’uns 300.000 milions d’euros pel capbaix, i això sols des de la posada en marxa del règim postfranquista. A veure si entenem que el deute és *d’ells*.
Això és una burda maniobra de Montilla per semblar que els seus socis d'”Esquerra” tenen alguna influència sobre ell. Tot és perquè en Carretero no guanyi punts entre la militància d’ERC. Es veu a la llegua, quan passi el congrés d’ERC segur que no exigirà tant. Montilla, com els seus amos de Madrid, ens vol pobres, incults i desesperats, perquè aquesta és la principal base electoral del seu partit. No farà mai res pel progrés de Catalunya, ans al contrari.
Preguntaria, a en Felipe Gonzalez:
· 1) Què és això de “la prioridad de las prioridades“?
· 2) En aquest seu plantejament, vigilaran de no prendre com a model aquell de muntar negocis privats amb la “vivienda oficial” i rehabilitació? No hauríem de dir que, per altra banda, ja fa temps que veiem que “lo que és correcto para España” no és garantia de gaire cosa? No cal que defineixi, hi torno, què és això de la prioridad de las prioridades? No cal primer haver decidit que aquest “empleo” demana aquesta actuació? No és molt a la carta aquesta generalització que fa?
(subratllo jo) “Parece lo correcto para España, porque la prioridad de las prioridades
cuando se tiene margen para actuar anticíclicamente es incidir en
inversión generadora de actividad y recuperadora del empleo que se está
destruyendo.“
· 3) “Como ambos frentes no pueden ser atendidos a la vez de manera razonable
para que sea satisfactorio el resultado, es mejor escalonarlos y
centrarse en lo fundamental.“
Sr. Gonzalez, no és prioritat de les prioritats, donada la situació, i atenent al que al finançament autonòmic pertoca, deixar de robar, i tornar el que l’estat ha mal pres? O és que a d’altres CCAA també hi tenen aquests deutes i és per això que diu que no hi arribarien…..?
O és que amb el “café para todos” pretenen disfressar l’espoli i espoliació per no haver de demanar les disculpes pertinents?
Ara llegiré més atentament la resposta d’el president. De moment només li preguntaria: què és això del (comprensible, em sembla que diu) “recelo preventivo hacia todo aquello que proponga Catalunya“?
El que assenyala Antoni Soy sobre el model de finançament em sembla inel·ludible. I sobre la curiositat amb que acabes et diria que és lamentable. Per dues bandes. Primer perquè sembla un joc del vell impacte mediàtic. Segon perquè pressuposa, si no és simple intenció de desgastar o parlar per parlar, que no s’atén a la situació i que es demanen uns tipus de màgies que no sé ben bé per on agafar.
Possem que el president espanyol anés tocant la flauta.
Quasi fa agafar un cobriment de cor escoltar al President dient aquestes coses i anomenant estats federals -descartats en l’anterior legislatura- o Lligues Nord italianes -que no són precisament de fútbol. I aixó contestant a un ex president espanyol que ara es troba a la reserva -com els vells alfèreces provisionals arribats al generalat franquista.
No ens atabalem i fruim de l’espectacle, ja que és de carrer i gratuït -aixó si no ens foten la cartera mentre badem.
No ens caldrà arribar a l’agost que qui dies passa anys empeny i a l’agost tothom és fora: “Per quan vingui aquest juny” ja varen prometre la versió 1.0 de la publicació de les balances fiscals.
Aleshores ja tindrem més articles de diari per llençar a les fogueres i fruirem de la Nit màgica de St Joan.
A l’agost…a l’agost potser la Generalitat del Principat ja hagi presentat suspensió de pagaments
En Francesc Marc-Àlvaro i en Barbeta si han ben lluït avui a La Vanguàrdia. Per una vegada que en Montilla dóna mostres de lideratge i de coherència, no es poden estar d’anar “fotent” llenya al foc. Rés, que no són neutrals, només riuen les gràcies dels partits que porten color blau en els seus logotips i es denominen “catalanistes”.
I com a cirereta del pastís, en l’edició digital del trist diari esmentat, apareix en Pujol com si encara fós el president de Catalunya, que apart de parlar de tota aquesta martingala financera, acava tractant a en ZP de “massa laïcista”. Vaja, que es posa a l’alçada d’en Duran. Clar, ara s’ha de fer la declaració de les “riendes” i és el moment de procurar que tota la capelleta unioconvergent marqui la X a la casella corresponent, la dels seus amics eclesiàstics.
“…bé, és que…, estic enretirat, jo estic enretirat…”
Hola Saül.
Crec sincerament que en el tema del finançament, ens l’estem jugant tots plegats i em sembla que tan Montilla, com Mas com Carod, estan per la feina. Esperem que segueixin amb la mateixa determinació apuntada aquest cap de setmana i que al revés del que se’ls retreu als socialistes espanyols que volen possar al davant el partit als ciuadans, no caiguem nosaltres en el mateix error.
Hem de tenir la guàrdia ben alta.