Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

30 d'abril de 2008
17 comentaris

Terrorisme espanyol

Alerta Solidària ha difòs aquesta fotografia,
presa a Alacant durant la darrera manifestació del 25 d’Abril, en la que es veu
un individu amb una pistola, i segons que diuen està presa en el moment en què a prop del seu balcó abanderat passava la manifestació.

Si aquesta foto l’hagueren presa al costat
d’una bandera basca o catalana, hauria estat portada immediata de tots els
periòdics de l’Espanya Nacional i de tots els noticiaris audiovisuals. La de
bromera que hauria provocat entre tertulians espanyols: “¡Un terrorista vasco
amenaza com un arma a pacíficos manifestantes españoles!”, O bé: “¡Un
terrorista catalán amenaza com un arma a pacíficos manifestantes españoles!”. A
hores d’ara el pistoler estaria detingut i a disposició judicial sota
l’acusació de terrorisme.

Però en la foto presa a Alacant el pistoler amenaça
des d’un blacó on hi ha una bandera constitucional espanyola, en nom de les
essències de la qual devia brandar aqueixa pistola perquè fóra ben vista pels
manifestants.

Aquest pistoler continua en llibertat i no ha
alçat les ires democràtiques de ningú. Potser perquè els espanyols, per naturalesa genètico-política, pateixen
excès d’ira i dèficit de democràcia. Aqueixa bandera espanyola ha
atorgat impunitat al pistoler de la foto. Empara la seua amenaça. La justícia
espanyola no actuarà contra ell. És la mateixa primmirada justícia que, en canvi, sí que actua contra Franki.

Aquesta és la democràcia dels espanyols, els
de dreta i els d’esquerra. Quan la violència és perpetrada pels seus, callen i
els encobreixen. Si nosaltres protestem, a la garjola. Això és Espanya. La del
PP i la del PSOE.

A tot açò: els “nostres” demòcrates, què hi
diuen?

  1. O un nacionalisme, cal dir-ho les vegades que faci falta, desacomplexat, ranci i retrògrad. Els “nostres” “demòcrates” es barallen per ser cua de bacallà.

    Salut, Toni.

  2. España nuevamente en peligro.
    The Cope News.Ayer, en Alicante, desfilaron otra vez las hordas marxistas y el contubernio judeomasónico sacó su cara más beligerante. A los gritos separatistas y en vernáculo, se añadieron consignas intolerablemente antiespañolas de toda clase. La población alicantina, siempre fiel a los ideales de unidad y defensa de la nación española, no pudo menos que demostrar su indignación y disponerse presta a la defensa de la unidad nacional. Como se puede apreciar en la fotografía, todavía quedan buenos patriotas que no dudan en defender nuestros ideales de conquista que tan bien caracterizan a los hidalgos de nuestra España. Y es que los fanáticos nacionalistas no hacen otra cosa que provocar y poner en peligro la feliz convivencia de los dialectos con la gloriosa lengua española. Esperemos que actos como los reseñados no queden sin su justo castigo, al mismo tiempo que pedimos desde aquí que se condecore convenientemente al ímprobo ciudadano que, desde su balcón, no hizo más que reclamar su derecho (!Faltaría más¡) a seguir siendo profunda y felizmente español.
    Federiquín Ximenes de Todos los santos.

  3. Davant la descoberta del feixista abanderat, la gent va anar concentrant-se  a la cantonada. El servei de seguretat de la manifestació, maldava per apartar la gent del lloc i fer-la seguir davant del risc evident que representava l’individu. Donat que la gent s’aturava, les desenes de policies espanyols que seguien la marxa, van optar per posar-se el casc i preparar-se per atacar… la gent! Ni un moment es van preocupar pel violent armat. Van empènyer un poc més la manifestació per “posar-la en lloc segur”!
    Quina vergonya! I encara ningú ha dit res. Encara més vergonya. Malgrat que en algun lloc de la manifestació hi havia els capitostos d’ERC/ERPV, del Bloc, d’IPV, d’ACV, etcètera.
    I com tu dius, per una suposada utilització il·legal de l’estanquera, Franki és a les presons d’Espanya. Potser el feixista n’és un dels seus carcellers.

  4.     No ens enganyem, com aquest paio  n’hi han molts, en aquesta Ejpaña retrògada. El que passa es que no tenen a ma una pistola perquè la violència la porten a la sang. El Galindo va justificar les tortures a Lasa i Zabala  -“Yo con 6 0 7 de mis hombres hubiera conquistado Amèrica”- i aixó que era un comandament de la Guardia Incivil. Quants Galindos n’hi hauran pel carrer!

  5.  toni un deu al teu article, el nacionalisme espanyol és totalment antidemocràtic, esperem que des del bloc o esquerra es condemne aquest atac a la llibertat. un abraç

  6. Bones companys!!
    Escric igual d’indignat que vosaltres davant el fet d’Alacant. Malauradament, jo no vaig poder estar a eixa manifestació, igual que altres 50 companys militants de la CAJEI, per culpa d’una brometa dels senyors d’ACPV…
    Anècdotes a part, cal assenyalar que queda molt bonic indignar-se i queixar-se davant l’espanyolisme,  però hem de tenir una coseta clara a l’espanyolisme no se’l venç si no es venç el capitalisme…i sols els vencerem a tots dos amb lluita i més lluita. Lluita diària, al nostres carrers, als nostres centres de treball, al nostres instituts i universitats…difonent els principis de justícia social i nacional.
    Caldria dir als senyors nacionalistes del Bloc i també a part d’ERC (no tots), que tant que es queixen de la democràcia, però no sols no la combaten, sinó que la legitimen. Una democràcia que ens continua destruint com a poble, continua precaritzant extremadament les nostres vides i continua desfent el nostre territori, per a satisfer les seues ànsies de creixement i desenvolupament. Queden molt bonics els discursos oficials, però on es veu la coherència és en el dia a dia i malauradament, massa seccions del Bloc i d’ERC ens han decebut, massa vegades es mouen sols per a accedir a un silló de poder.
    A partir d’ací cal deixar una cosa clara; el poble treballador dels Països Catalans hem de ser conscients que no va a venir Zapatero a regalar-nos l’autodeterminació, que no va a venir la CEOE ( la unió d’empresaris) a construir-nos un socialisme que ens permeta una vida digna allunyada del consumisme, l’egoïsme, l’individualisme…en definitiva del capitalisme. Hem de tenir en compte que som l’última línia de batalla i que ells posseixen tot un exèrcit, tot el cos de polícia, tots els mitjans de comunicació ( amb excepció dels mitjans de contrainfo), la majoria de les institucions ( on no poden manar il.legalitzen qui mana, o que ha passat a Euskal Herria?)…per tant, ens caldrà una lluita de base continua, no una lluita electoral cada 4 anys.
    Amb aquest article no pretenim altra cosa que una reflexió de la gent que es diuen del Bloc o d’Esquerra, sobre quin camí és el vàlid per a aconseguir els objectius…
    Perquè sense lluita no hi ha independència!!

    “Instruiu-vos, perquè necessitarem tota la intel.ligència,
    commoveu-vos, perquè necessitarem tot l’esforç,
    organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la força” A. Gramsci

    Organitza’t i lluita!
    Visca la resistència!!

    Assemblea de Joves de la Costera- CAJEI

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!