Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Que ens demane perdó la Cristina Peri Rossi
Vist des del País
Valencià, on el nostre català està prohibit a pràcticament totes les emissores
de ràdio i televisió, on, de més a més, tenim una televisió i una ràdio públiques
al servei dels interessos del PP i amb bona part dels valencians vetats, tot aqueix cartapell
de la Cristina Peri
Rossi ens sembla molt de soroll per no res, ganes de fer la mà. I tota la llista de fervents
?demòcrates? que li donen suport, ja caldria veure els seus noms oposant-se a la persecució lingüística que patim per aquests verals. En fi… El que fot
és que al final de la correguda aquesta banda de raboses han aconseguit el que volien: moure
escama victimista i fer-nos passar pel que no som.
El cas de la
Peri Rossi, que porta més de 30 anys vivint
a Catalunya i que es nega a parlar en català, m?ha fet recordar un cas que vaig
llegir en un llibre o potser una revista de sociolingüística. Era el cas d?un
exiliat espanyol que va anar a viure en un poble francès. Al cap de vint anys
de viure-hi, l?exiliat rondinava cada dia: ?¡Coño con los gabachos, que ya
llevo viviendo aquí veinte años y aún no han aprendido a hablar español!?.
Deixant de banda
aquesta anèctoda sobre el prepotent comportament lingüístic dels espanyols,
haig de dir que l?actitud de la
Peri Rossi m?ofèn. M?ofèn que estiga tant de temps vivint al
meu país i menyspree la meua llengua com ho ha fet. Malgrat l?anècdota de
l?exiliat, estic convençut que aquest menypsreu no s?hauria atrevit a fer-lo públic amb
el francès a París o amb l?italià a Roma, posem per cas. Sens dubte s?hauria
desvanit ?i potser ho ha fet? de poder parlar públicament, més mal o més bé, unes
llengües tan importants i ?universals?.
És ella qui hauria
de disculpar-se amb nosaltres. És evident que considera inferiors la nostra
llengua i la nostra cultura i per això no s?ha pres la molèstia de
respectar-nos i d?aprendre el nostre idioma. I encara ofèn més que siguem
nosaltres els acusats d?intolerants, fins i tot de nazis. Són casos com aquest
els que il·lustren i donen raó a la coneguda sentència ?forasters vindran que
de casa mos trauran?. A casa nostra, menyspreats i insultats. Que ens demane
perdó la Peri Rossi!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
és per això que he dit alguna vegada que dins d’espanya, els catalans, sempre serem ciutadans de "segona categoría", damunt ens esquilmen i si ens oposem som insolidaris, si revindiquen la nostra identitat som radicals (i coses molt pitjors). Hem de deixar-nos donar pel cul (amb perdò) i donar les gràcies. És per això que la defensa més digna que podem fer és la de la nostra independència.
Cucarella, si existis l’opció mil vegades d’acord amb tu, tot i que penso que amb una és suficinet. és una qüestió d’autocentrament http://www.e-criteri.cat/ i m’entristeix tan acomplexament…
Pareix mentida que Cristina Peri Rossi encara no sàpia català amb les facilitats que hi han en aquelles "nòrdiques contrades" de escoltar, conversar, i, sentir la ràdio o veure la tele en català. I em pareix mentida, perquè hi han uruguaians ací, al País Valencià, que parlen català, i tenen fins i tot títol de la Junta Qualificadora , que duen menys anys ací que la Sra. Peri Rossi, i en conec alguns que fins i tot veuen TV3 i estan molt amoïnats pel proper tancament al PV.
Altra qüestió, encara que m’estic posant en terrenys personals i potser no tinc suficient informació por jutjar. Quan he estat a l’Uruguai em va sorprendre que els orientals ( que així és diuen ells a sí mateixos) d’origen italià obtenien fàcilment la nacionalitat italiana sense deixar de residir a l’Uruguai , i fins i tot podien votar a les eleccions italianes persones que eren nets o besnéts d’italians. Però el que més em sorprén ara és que la Sra. Peri Rossi s’exiliara en Espanya el 1972, quan tenia totes les facilitats del mon per fer-ho en Itàlia, que aleshores era una democràcia. O no deuria que sorprendre’m a la vista del que està passant ara?
Patricia Gavanchó ( no sé si l’escrit bé el cognom) va nèixer a Buenos Aires i parla i escriu perfectament el català.
Vicent
LLíria
I els colonialisme espanyol és una d’elles. Després van dient que els colons ja no existeixen…
Si el negues a parlar en castellà el poden fotre fora de la feïna. És veu que el Decreto de Nueva Planta encara està en vigor amb l’obligatorietat de parlar en castellà a Catalunya i l’intent de genocidi lingüistic amb la substitució pel català. On només es pot fer justicia amb l’abolició del castellà.
Cert que aqueixa pobra dona ni sé qui és ni sé per què collons ix als diaris. Ara, fot una cara de putarra que marededeuta dels destrempats! Deu ser famosa per bandarra…? Ara ho entenc…? Si no sap d’enraonar en català què hi pinta entre naltres…? No, encara no entenc. Massa ruc que sóc.
Als catalans, pel que es veu, ens falta un Salomó de torn que baixe unes tables amb unes inscripcions en pedra que contemplen els nostres drets i entre ells el dret de tindre una llengua pròpia enfront d’altres que han estat instaurades per la força i que han arrivat a ser oficials per una espècie de "forza del destino", i com el peix gran…ja se sap! Els ejpañols sempre tenen a ma un Salomó que baixa les tables del sinaí sagrat d’una constitució feta a la seua imatge i semblança. Entre els nostres liders polítics no hi ha cap Salomó, encara que la nostra societat si que té la força necessària per tirar endavant.
Sinó de tots aquells dels nostres que varen signar per a que fóra readmesa a Catalunya Ràdio, entre els quals Carles Duarte o Marta Pessarrodona.
Té raó l’autor de La mort humana: som ridículs.
Sóc catalana, i em fan vergonya els comentaris de l’article d’aquest bloc i de la simplicitat i empobriment de la majoria dels comentaris. Les societats endogàmiques i tancades (com la que esteu defensant els signants d’aquest bloc) acaben empobrint-se. Cristina Peri Rossi parla el català, encara que no correctament i ha estat una de les majors defensores de la cultura catalana. Em consta que ha publicat els primers llibres de Carme Riera, com a editora de Laie, ha estat jurat de molts premis literaris catalans, com el Salambó, entén el català, tradueix el català, però escriu en castellà, que és la seva llengua materna i s’expressa en ella. Mai ha atacat la gent i la cultura catalana com els pripis catalans la estan atacant a ella, no com vosaltres. Crec que ha vingut a enriquir aquest país, que va eligir viure des de fa més de 30 anys, que paga impostos en aquesta ciutat, Barcelona, però viu de les seues conferències que fa fora de Catalunya. Ningun català està està pagant res, és més, és ella qui està deixant els seus diners aquí. Catalunya s’empobriria si una intel·lectual de la seua talla deixa de conviure entre nosaltres i s’exilia en una altra ciutat. Em dóna vergonya ser catalana després de llegir els vostres comentaris. Cucarella, et recomane La nave de los locos, a veure si tu pots retre homenatge a la cultura catalana com Cristina Peri Rossi ho ha fet en la seva obra. Has llegit, per cert, el seu poemari "Barnanit"? Els recomane també als firmants del teu bloc, que, a jutjar pels comentaris, estan molt poc instruïts i ignorants.
Una catalana de debò.
Mai ha estat la meva intenció ofendre-l’s, crear polèmica, ni molt menys intervenir amb el possible estat dels collons del senyor Cucarella. Aqui hi ha dos llengües oficials, i tirar a una persona que sempre ha defensat la llengua catalana és estúpid i anticonstitucional també. Si vosaltres, com a catalans, esteu disposats a perdre una veu com la de Cristina Peri Rossi, jo no m’anote. Respecte als signants de la llista d’adhesions, crec que no l’heu vista bé, o que sou tan ignorants que desconeixeu noms com Ana María Matute, Colita, Ana María Moix…i tants milers d’adhesions ¿són de dretes o de Ciutadans? Cristina ha estat perseguida per la dictadura militar uruguaiana i pel franquisme. I com deia Einstein, només hi ha dos coses infinites: l’Univers i la estupidesa humana.
una catalana de debò
Cucurella, l’únic ignorant d’aquí ets tu. Conec a tots els que em dius millor que tu, als escriptors valencians: a Guillem, a Roda, a Isidre Martínez, a Teresa Pascual, al Berenguer i a tots i a cadascú d’ells, són bon si admire la seua obra. I saps què, Cuccurella? tots es diferencien de tu amb una cosa: ells són bons, i tu ets un fracassat. Ets un fracassat i ets un pringat. T’he vist en molts pobles de València que anaves a presentar el teu llibre de les avellanes o els atmetllers i has hagut de suspendre la presentació perquè no hi havia ni una persona (ni un, tu!) de públic. Perquè has fet el bobo anunciant a la premsa que deixaves d’escriure quan tots sabem i pensem que això no és cap notícia, o si ho és, és bona. I has deixat d’escriure, Cucurella, perquè ets molt dolent i perquè no venies ni un llibre. Per això.
CUCURELLA: no menysprees a escriptores universals. Aprén-ne d’ells, que falta et fa.
Una catalana de debò,
Per cert…Universal? será por lo de destino en lo universal?
Ja sé que hi ha ruqueries que no caldria ni considerar, però definir-se com a catalana de debò és tan llastimós que ja deixa clar de què va el personal.
Per a mi, una de les qüestions que convindria plantejar és per què La Vanguardia continua sense editar-se en català. Per què el català és estrany a un diari com aquest. Doncs perquè està al servei de l’ocupació intel·lectual i mediàtica, tan important al nostre país. I crec que ja començaria a ser hora que a l’empara de les ridícules i inútils lleis de normalització lingüística que tenim -ja té collons que un país hagi de tenir tres o quatre lleis per al mateix. Potser som únics!-, se’ls obligui a complir quota i si no la volen complir, multats, tancats i a la presó.
M’agradaria veure on serien les Pieri Rossi i altres especímens semblants.
Estaria bé que La Vanguardia ens obsequiés amb un article d’investigació per saber quantes vegades han signat els milers de botiflers, quintacolumnistes i altres miserables que donen suport a l’esperpent Pieri Rossi, per la persecusió, prohibició, limitació o negació de la nostra llengua, el seu ús i la seva normalització.
També estaria bé que La Vanguardia i el Levante o Las Províncias demostressin el seu compromís amb el país i a més de catalanitzar-se es distribuïssin amb tota normalitat arreu del país -o sigui, a Algaida, a Prats de Lluçanès, a Barxeta, a Alcarràs o a Calaceit, per posar exemples normals-. No sé si la Pieri, la Colita i la catalana de debò començaran una campanya per aconseguir-ho?