Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Les televisions espanyoles (inclosa la “nostra”
TV3) han passat avui les mateixes imatges, han reiterat les mateixes notícies
com un reglot agre: la de l’enfrontament a Donosti entre un grapat d’ultres
espanyols i de “radicales vascos” que en diuen ells (ells: els altres espanyols no-ultres, o no-tan-ultres); i la de la
crema d’uns cancel·ladors de bitllets de tren en una estació crec –crec– que de
Deusto.
Aquesta coincidència no és casualitat d’avui.
És costum. El costum, o mal-costum: amplificar qualsevol acte que passe a
Euskadi, siga gran o xicotet. La consigna és fer veure que la violència s’ha
apoderat d’Euskadi.
Per contra, l’altra violència, la que
practiquen habitualment els espanyols ultres al País Valencià, com ara posar
bombes, incendiar seus de partiits polítics, amenaçar, agredir persones (amb intenció de matar)… aquesta
violència constant i impune no apareix mai als mitjans de comunicació
espanyols, ni a la “nostra” TV3. Tampoc no ha merescut la seua atenció que un
grup d’ultres espanyols ha rebentat amb amenaces un acte polític d’Esquerra
Republicana a Silla.
Mostrar aquesta violència no els convé, perquè els
violents, en aquest cas, són del seu bàndol nacional. I, és clar, cal
garantir-los la impunitat. És així, amb el silenci informatiu per consigna, com
col·laboren (inclosa la “nostra” TV3) a ocultar i manipular la realitat. Allò
que passa a Euskadi és terrorisme, però el que passa al País Valencià no ho és,
perquè al País Valencia han decidit que “no passa res”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Feia molt de temps el govern d’Euskadi va fer una campanya turística amb el lema “vine i contau”. Crec que molt bona. Doncs ho farè. El meu viatge a Euskadi és curt, però tornarè quan puga, sobretot per anar a San Mamès,ja que soc un fanàtic de l’Athletic club, o anar al barri vell de Donosti, o a tornar a Iparralde, on no saben espanyol (francès o euskera), sentir cantar a Gorja Knör, perdres al carrers de Iruña, creuar per Roncesvalles i descobrir a Sant Joan del peu de port un bar on eren del Osasuna (en francès).
Però el que més me va impressionar, a Donosti, la única manifestació que he vist en la meva vida en asolut silenci, i el descobrir després que es feia tots els divendres sense cap incident i en silenci. La manifestació era per demanar l’apropament del presos Euskadi.
Com deia el slogan en castellà: Ven i cuentalo
Vicent
Llíria
I li diuen democràcia…
al país valencià els valencianistes estem patint un terrorisme constant i amenaces i agressions i ningu fa res. i el psoe encara vol fer-se el bo.
visca el país valencià.
Caldria filmar i grabar aquests actes, fer-ne You Tubes i escamapar-ho a l’estranger, àdhuc fer-ho arribar als organismes de la UE i als de les UN.
Qui aconsegueixi una filmació o grabació d’aquest tipus podria enviar-ho a http://www.catalunyaaccio.org
Salvador Molins i Joaquim Pugnau, membres de Catalunya Acció.