SALOMÉ DANSANT
La chair est triste, hélas, et j’ai lu tous les livres!
Mallarmé
Tres quarts de sis de l’horabaixa. Per què m’has demanat que escrivís sobre l’Hetaira Mística? El parc amb arbres centenaris. Insistiré amb dibuixos a llapis, tinta, aquarel·la, oli… Una cadira de repòs al racó més ple de mates , més amagat, més recollit. No t’atures de relatar-me el fet: Herodes, just divorciat de la seva primera dona, contrau matrimoni amb Herodies, la dona del seu germà i la mare de Salomé, la qual cosa Joan Baptista denuncia i desperta l’odi d’Herodies, la qual, rencuniosa i venjativa, demanarà a la filla que exigeixi a Herodes el cap del profeta a canvi de la seva dansa luxuriosa. Entre dos pins un pany de paret del casal tot blanc. Ajagut a una chaise-longue l’escriptor intenta esborrar totes les imatges de la narració per deixar només el suc de les paraules. Insidioses invocacions a la violació i al sacrilegi, a la tortura i a l’assassinat l’encalcen. Un pit-roig s’atura en una branca i mira l’escriptor mig condormit: pel cap li passen imatges de Giotto, Botticelli, Cranach, Caravaggio, Rubens, Berruguete, Moreau, Picasso. Quins són els trets d’aquella filla d’Herodies que té un poder letal tan immens? El sol davalla cap a l’abís. Tot el parc és com una festa. Una mèl·lera canta damunt un cedre. L’escriptor no pot obrir els ulls. Recorda la relació amb l’andrògina Sema, aquella ballarina acrobàtica nord-americana i el grau d’excitament en intercanviar els papers sexuals, on ell s’imaginava com una passiva dona. Aquelles atmosferes estètiques i sensuals li donen un plaer que no pot trobar a cap casta de sexe. Totes les lletres del text van recobertes amb pa d’or.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
pit-roig / rupit
pa d’or/pedra
San deixat el taba, San deixat l’alcohol i mengen llagostes a bons restaurants.