En una més de les col·laboracions entre Acció Cultural del País Valencià i l’Associació Cultural Socarrats de Vila-real, es va celebrar el sopar Estellés. Un dels darrers del país, pel què sembla.
Va ser anit. Era el segon sopar Estellés que es feia a Vila-real, però ben bé es pot dir que va ser el primer. L’any passat, per no haver, no hi va haver ni sopar. Tothom amb careta, lluny els uns dels altres, i amb la por als ulls.
Anit, no. Varem omplir un dels salons del Casino de la Caixa Rural de Vila-real. Varem sopar bé i asseguts en bona companyia, xarrant els uns amb els altres, amb el goig que fa retrobar-te amb amics i coneguts després de mesos d’aïllament.
Després de sopar, com ha de ser, aquells que en saben i d’altres que no en sabem tant però que som més agosarats, varem llegir alguns poemes del Mestre.
Per arrodonir la nit, varem tindre una actuació de Francesc Anyó, que ens va interpretar uns quants dels poemes d’Estellés. Ho va fer acompanyat a la guitarra per Enric Giralt. De passada, van convidar a Susanna Lliberós i també a Alfons Pérez a oferir-nos una mostra del seu art. La veritat és que si no heu escoltat mai a Francesc Anyó, us ho esteu perdent. Val molt la pena. De fet, quan van acabar la seua actuació, ens varem adonar que ja era la una de la matinada. Vos puc garantir que vaig haver de mirar dues vegades el rellotge perquè no m’ho creia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!