Des de la Plana

Josep Usó

24 de desembre de 2013
General
0 comentaris

Sí o No

Quan més clar, més amics. El resultat de votar una cosa o una altra al proper referèndum.

Bona vesprada.
Hui he estat jugant amb la nova ferramenta informàtica creada per Albert Carles i Booleans per veure què passava. I la veritat és que es veu molt clar.
Proveu a fer que tots els votants del PP i C’s voten en massa que Sí a la primera pregunta. I després, que No a la segona. El resultat, pel que fa als partidaris de la independència no es mou.
I és possible que aquests ho facen. Seria coherent. Al capdavall, voldrien que catalunya fora un estat. De fet, quatre províncies d’un estat com ho era el estado español en els temps del caudillo Franco. Això explicaria el primer Sí. I, per descomptat, No voldríen una Catalunya independent. De cap manera.

És a dir, curt i ras: Sí i No = No.

Si algú, dirigent, regidor, militant o simpatitzant de qualsevol partit diferent d’aquests dos (als que pose com a exemple de espanyolistes) no vol votar No, només té una opció, en realitat. Sí i Sí. L’altra, és la opcció trampa. Un, pot tindre la consciència tranquil·la i pensar:
“Jo no vull que les coses seguesquen com estan, però tampoc vull fer un gran trencadís”.
Doncs, no. Està en un error; o també pot ser un mentider. Si algú vota Sí i No, que ho tinga clar des d’ara mateix. Vota No. Exactament igual que ho farà un votant qualsevol del PP, per exemple.
I recordeu també que per a fer una truita, cal trencar els ous. Totes dues coses, la truita i els ous sencers, no poden ser a la vegada. Per a crèixer, s’han d’agafar, i assumir, responsabilitats. Ara, pense jo, no s’hi val a només fer com que es fa i pensar allò de “ja s’ho apanyaran d’una o altra manera”. No. Ara juga cada persona. I han calgut tres-cents anys, per arribar on estem.
L’única opció vàlida per canviar les coses és el doble Sí. En qualsevol de les altres, despareixerà la història de catalunya de les aules, el català, els drets de tota mena i es tornarà molt enrere. Tant, que els més joves ni s’ho arriben a imaginar, el que era aquest país els anys seixanta del segle passat.
Disculpeu el sermó, però si no ho deia, no em quedava tranquil.

Josep Usó

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!