Mentre s’accentua la pressió dels atacs occidentals contra l’autoanomenat “califat” amb capital a Raqa, o a la regió al voltant de la ciutat líbia de Sirte, també augmenten els atacs de tota mena a tot arreu: França, Bèlgica, Alemanya…
Sembla que, com més impossible es va fent la vida en aquelles regions, més volen espantar-nos a nosaltres.
Però és que la situació és molt bèstia, allà. Com a tota Síria, o al que queda d’Iraq o de Libia. Allò que anomenem islamistes, són personatges que pretenen que l’Alcorà és literalment la paraula de Déu i que no admet cap mena d’interpretació. I no hem d’oblidar que estem parlant d’un llibre escrit el segle VII. De més de mil tres-cents anys d’antiguitat. Si la societat que proposa aquesta gent és la d’aquella època, hauríem de tornar al cavall com a mitjà de transport mes ràpid, hauríem de fer desaparèixer qualsevol dels medicaments que ara mateix usem habitualment i, per descomptat, ens caldria deixar enrere qualsevol tecnologia que necessités, en qualsevol de les seues variacions, electricitat. Tot això significa tornar fins i tot més enrere de l’Edat Mitjana.
Es veu de seguida que és una barbaritat, perquè també inclou una violència terrible envers tots aquells que no facen el mateix que ells. Si no es converteixen, cal eliminar-los. Literalment. Per no parlar de la violència envers les dones, que es consideren éssers de tercera o quarta categoria.
Qualsevol societat mitjanament evolucionada, per poc que ho siga, ha de rebutjar aquesta manera de “pensar”. I ja no cal parlar de la manera d’imposar.
En qualsevol cas, però, alguna cosa duem fent malament des de fa molts anys, perquè aquests extremistes illetrats, han aconseguit imposar-se allà on manen, en bona part gràcies a nosaltres.
Si mirem enrere, societats com la d’Iran o la d’Afganistan fa cinquanta anys era molt més moderna que ara. Les dones vestien com a qualsevol altre lloc, podien aprendre a llegir i escriure sense cap problema, anar soles pel carrer, estudiar i exercir professions normals i corrents. Evidentment, menys que els homes. Igual que passa ara mateix ací. Però no havien d’anar embolcallades dins d’un sac. Allà ja han anat mil anys enrere. Però això es fa en nom de Déu. És curiós, el tractament que es dona a tot arreu a la religió. Si qualsevol perpetra un delicte, aquest és perseguit i castigat. Per exemple, si obliga a una altra persona a renunciar a qualsevol possibilitat d’independència. Imaginem un individu que té la seua esposa tancada a casa i només la deixa eixir si va acompanyada per ell. Això ens semblaria una barbaritat. Però si es fa en nom de Déu, de seguida apareix allò de “és que és la seua religió”. I si hi ha religió, ja no s’hi pot dir res.
Però mentre tot això passa, les grans corporacions multinacionals continuen fent grans negocis amb els representants d’aquells països.
De la mateixa manera, fa uns anys ací mateix, estàvem obligats a anar a missa els diumenges i el capellà es fixava en si les dones anaven “decorosament” vestides. I, a més a més, havien de revisar el “contingut” d’allò que es publicava. Per si anava en contra de la seua doctrina. Jo he vist texts de Física amb el segell de la censura eclesiàstica. “Nihil obstat”. Us imagineu que un satèl·lit meteorològic anés en contra de qualsevol doctrina? O que fos pecat usar un ordinador, un cotxe o anar en moto? Doncs penseu que continuen insistint en el “pecat” dels preservatius.
O que, ara mateix, la jerarquia catòlica haja posat el crit al cel perquè s’ha revisat la obligatorietat que hi haja un religiós als comitès de bioètica. Per què hi ha d’haver un religiós catòlic i no un jueu? O un musulmà? O per què no hi pot haver, obligatòriament, un representant del personal de neteja? El que és raonable és que hi haja algú que sàpiga què és el que es decideix, allà.
Al capdavall, pensem que una religió consisteix, en bona mesura, en acceptar les injustícies “d’aquest món” a canvi d’una suposada justícia eterna en un “altre món” i una “altra vida”. Si aquesta vida, la única que coneixem del cert, no és la bona, és fàcil pensar que no té cap valor. Això és el que es veu que practiquen aquesta gent que terroritza la població que té sota el seu control. Per això la població siriana fuig des de fa anys i arriba a Europa desesperada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pensar “que una religió consisteix, en bona mesura, en acceptar les injustícies ‘d’aquest món’ a canvi d’una suposada justícia eterna en un ‘altre món’ i una ‘altra vida’. Si aquesta vida, la única que coneixem del cert, no és la bona, és fàcil pensar que no té cap valor” és -des del meu punt de vista com a “practicant” d’una religió- pensar erroniament (malgrat que pugui existir alguna persona religiosa que entri en aquests parametres).
Una cosa dolenta de les persones -religioses o no- és voler imposar als altres una forma de pensar o actuar concreta. Concretament en el terma religiós, crec que si Déu no “obliga” a fer quelcom que un no estigui disposat a fer per a la seva sanació [pensem que vam ser creats amb el lliure albir com a característica específica dels humans], qui som nosaltres per voler imposar als altres? I això val pels qui diuen ens volen “salvar” o “alliberar-nos” (siguin religiosos, polítics o altra mena de cosa).
[Faig una acotació amb el benentés que “imposar” no és el mateix que fer proselitisme, evangelitzar o exposar publicament allà on un cregui convenient una doctrina o manera de pensar o actuar].
Atentament