Ara mateix, la Unió Europea mostra la seva impotència en dos fronts diferents, tot i que no massa allunyats geogràficament. D’una Banda, Grècia no ha acceptat, com era d’esperar, les condicions ofertes per la Unió Europea, el BCE i el FMI, la troika que ara ja no s’ha de dir així, però que se suposa
Per una vegada, estic d’acord amb la portanveu del Govern de la Generalitat Valenciana. Ja veureu per què. Ara la fiscalia demana penes de presó per a l’ex-vicepresident amb Camps, Vicente Rambla, i per a l’ex-secretari general, Ricardo Costa (el del peluco i el Lexus estampat a les quatre dies d’estrenar-lo). I no poca cos.
A la llista Falcciani hi ha molts noms. Moltíssims. Massa. I hem de tindre en compte que no sabem tots els que hi ha i també que podria haver moltes més llistes. Sembla evident quer, tan bon punt algú aconsegueix guanyar molts diners, cerca (i troba) la manera d’amagar-los a qualsevol mena de tributació. I
Ja fa temps que el discurs d’alguns partits que s’anomenen d’esquerra em sorprén. Per exemple: els socialistes. Al llarg de molts anys, s’han dedicat a glossar les bondats intrínseques del capitalisme però (i aci estava la gràcia) amb un toc de moderació per evitar els abusos. I d’això, en van arribar a dir socialdemocràcia. Van
Ara, el BCE decideix no acceptar els bons del tresor grec com aval per tal de deixar diners als bancs grecs. I això enfonsa el deute grec. Ràpidament, els diaris addictes al règim, com per exemple El país o els portals financers, s’afanyen a fer afirmacions del tipus «el BCE posa el nou govern grec
Ara, el President Mas donarà davant del Parlament explicacions sobre el presumpte cas de corrupció que afecta a Oleguer Pujol i, de passada, també se li’n demanaran sobre el seu possible coneixement dels compters de l’ex-President Jordi Pujol. I em sombla molt bé. De fet, em sembla un fet molt significatiu que haja segut el
Estic perplex. Les notícies que m’arriben em semblen tan sorprenents, de tant de calat i tan poc d’acord amb les conseqüències que estan tenint, al menys de moment, que no ho entenc. Però anem a pams. 1.- Comença el primer judici del cas Mercuri. L’ex-alcalde de Sabadell, acompanyat per un germà que encara és regidor
Ja han tornat a traure el Sant Cristo Gros. Aznar, José Maria Aznar, el qui fou president del Govern Espanyol quan es va covar la terrible bombolla immobiliària que ens ha acabat enfonsant. El qui ara treballa com “assessor” d’Endesa, una de les companyies a les quals va afavorir descaradament quan manava. El marit
Els valencians estem d’enhorabona. O de pega, segons es mire. Avui la policia ha començat a escorcollar el Palau de les Arts de València. I fins i tot ha detingut a la seva Intendent, Helga Schmidt i a una altra persona. Han desallotjat els treballadors de l’àrea d’administració, per a poder realitzar l’escorcoll en
Fa uns dies varem comentar la gran proesa de fer arribar un tren de mercaderies des de la Xina ( des de la ciutat de YiWu) fins a Madrid. A bombo i plateret s’anuncià que era la ruta ferroviària més llarga del món. I només al final, es deia la veritat. Havien arribat uns contenidors
Aquest cap de setmana he pogut escoltar, en directe, Mònica Oltra. Al meu poble, com a tot arreu del País Valencià, hi ha primàries de Compromís. I va vindre el dissabte a recolzar a un dels candidats per l’alcaldia. Alberto Ibáñez. El lloc no és gran. Només cent cinquanta butaques. Però hi havia gent dreta.
En realitat, un fanàtic no és res més que “aquella persona excessivament entusiasta, zelosa, especialment en qüestions religioses, polítiques, etc”. (Del Diccionari de la Llengua Catalana de la GEC). Al capdavall doncs, no hi ha gran diferència entre un “hooligan” d’aquells que és capaç d’assassinar un altre com ell d’un altre equip rival i un
La matança perpetrada per dos desconeguts a la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo, aquest matí a París no té cap mena de justificació. Cap ni una. Però especialment greu em sembla el fet que els assassins hagen cridat consignes, mentre cometien els assassinats de la mena “Hem venjat el Profeta” “Charlie Hebdo està mort”.
El nou dirigent de Podemos a Barcelona ha afirmat que el debat sobre la Independència no és prioritari. Ho ha dit i s’ha quedat tan ample. Diu que el que es pretén amb aquest “debat” és tapar les vergonyes. Que ara le que cal és fer una Barcelona per a les persones (no deu ser
Diu Miquel Roca, de professió advocat i advocat de la germana del Rei Felip VI, que el jutge Castro ha comés “corruptela” en la interpretació de la llei a l’hora d’encausar a la seva clienta. D’això n’informa El Mundo, un diari que des de la seva fundació ha donat titulars falsos sense que ningú haja