Des de la Plana

Sembla que l’aigua comença a anar per la darrera taula, que en diuen. Aquesta dita antiga de la Plana respon al fet que, quan es regava a portell, les sobres d’aigua de cada taula, anaven a la següent. Però quan es regava la darrera taula de l’hort, si no es calculava bé i es tancava el portell a temps, es feien sobres i se sorregava (es vessava l’excés d’aigua) a l’hort del veí o al camí. I sorregar, a un país on la sequera sempre ha segut endèmica, estava (i està) molt mal vist.

D’ací que quan l’aigua va per la darrera taula, vol dir que s’acaba el temps per a prendre una decisió que, a més a més, aquesta ha de ser encertada.

Ve això a compte del fet que comencen a aparèixer moltes propostes de formar un gran govern de coalició per a Espanya. Perquè fins avui, i ja van quasi quaranta dies des del 20N, encara no hi ha res de res. Per a formar govern, vull dir. Perquè passar coses sí que en passen.

D’una banda, el Partit Popular del País Valencià ha quedat molt esporgat, després de les darreres detencions d’aquesta setmana.

D’altra banda, els quatre grans partits (diuen ells) que es disputen la possibilitat de formar govern, van perdent credibilitat tal i com passen les dies. El PP, partit imputat com a persona jurídica per l’esborrat dels discs durs dels ordinadors del cas Bárcenas. El PSOE I Podemos, decidint qui sap què. I Albert Rivera, perquè Ciudadanos sembla que només és ell, de moment en silenci. Després de la posada de pota de la diputada Arrimadas, segons la qual Catalunya ja no cal que exporte tant, que ara cal que exporten altres comunitats, supose que s’estarà en silenci una bona temporada.

El Rei també ha d’estar preocupat; ni té govern ni sembla que el vaja a tindre en el plaç curt. D’altra banda, a Girona ja no hi és la seua fotografia al saló de plens i sembla que ja no hi tornarà.

Per si fóra poc, l’economia va empitjorant. La borsa espanyola va caient inexorablement, malgrat tots els anuncis de recuperació que van llençant tota mena d’experts que s’han de desdir a tot estirar l’endemà.

I de les infraestructures, millor no parlar-ne. La darrera ocurrència d’ADIF sembla ser suprimir del tot el servei de trens de rodalies entre València i Castelló per tal de poder acabar l’Eix Mediterrani. Ells li diuen així al fet de posar un tercer carril a una de les dues vies que uneixen Castelló i València. Sense comentaris.

Però quan es veu que realment estan nerviosos és quan personatges de la talla i la catadura de Felipe González demanen un govern del PP i Ciudadanos amb l’abstenció del PSOE. Anem a pams. Això vol dir que el PSOE hauria d’afavorir que continuaren governant els mateixos que estan sent tancats a la presó per dotzenes (ara dels imputats se n’ha de dir investigats, però vint-i-quatre detinguts en un sol dia només al País Valencià és per a fer-s’ho mirar) com si no hagués passat res. I de seguida s’hi han afegit a la proposta tota mena d’exministres del PP, del PSOE i, fins i tot, de la UCD. El seu problema és que, si es va a unes noves eleccions, segurament, els quatre partits auto-anomenats “grans”, perdran part dels diputats que tenen. I si s’ha de fer un govern diferent amb objectius diferents i que, efectivament tracte d’acabar amb la corrupció, els corruptes i els corruptors, aquests personatges que ara volen presentar-se com a salvadors de la pàtria deixaran de viure com a marquesos cobrant sense fer res dels consells d’administració de les empreses que es dediquen, des de sempre, a viure del BOE i dels qui el dicten.

Doncs sí, senyor González. Si vostè demana públicament que el PSOE recolze als corruptes, això només pot significar que vostè també ho és i que ara veu, realment, perillar la seua situació de cobrar (i molt) sense treballar. El que he dit al principi. Ara es veu que l’aigua va per la darrera taula.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!