Des de la Plana

Josep Usó

5 de novembre de 2020
0 comentaris

La pluja.

Tornem a tindre un temporal i tornem a tindre inundacions. En un primer moment, sembla que més grans que les del darrer de l’any passat; però si analitzem les dades, veurem que més o menys igual. El que passa amb les llevantades és que les pluges més fortes són molt localitzades. I aquest any li toca a Xàbia o a Sueca i l’any que ve li tocarà a un altre poble. Però els problemes sempre són els mateixos. Hem construït allà on no tocava. Tenim la costa pavimentada i algú, que mai viu allà, es va omplir en el seu dia les butxaques. I ara, amb una crisi econòmica que amenaça amb acabar definitivament amb l’estat espanyol, amb un deute que s’ha disparat mentre els ajuts europeus ja veurem si acaben arribant i en quines condicions, no hi ha recursos per a fer res.

De manera que el manteniment d’unes eixides insuficients per a l’aigua de pluja, agreujades per les nombroses marjals que s’han edificat i ja no són capaços d’empassar-se una aigua que cau com sempre ho ha fet a la costa del País Valencià, han acabat amb inundacions. I més pèrdues econòmiques per a petits negocis de tota mena, per a persones que viuen molt prop de la costa i en infraestructures que caldrà refer o reparar.

Responsabilitats no n’esperem, perquè ja és tradició que ningú les assumisca. I menys, aquells que van permetre edificar allà on no es podia, siguen polítics, tècnics, promotors o venedors de marjals edificades.

Per acabar-ho d’adobar, en Àpunt ens ofereixen els mateixos tertulians de cada dia. Uns indocumentats que tenen plaça fixa i que, per no saber, ni tan sols saben parlar Valencià. Que necessiten cinc minuts per a dir que la gent es quede a casa si plou. I que ho repeteixen vinga vegades perquè no saben què més dir. I al final, sempre apareix algú que diu que “això no ho havia vist mai”. Ja ens sabem la llissó. I és molt senzilla. A la vora del riu, no faces niu. Mira si és fàcil d’entendre. Per això els antics no construïen segons on. Perquè quan arribava la llevantada s’ho emportava tot. Com ara. I com a la propera, que potser siga abans que s’acabe l’any. No de bades estem a la tardor, que és època de pluges, a casa nostra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!