Des de la Plana

L’ideal de qualsevol criminal és no deixar cap prova del seu crim. D’això se’n diu, “crim perfecte”. I, per definició, no existeix. Sempre s’acaba trobant algun indici que relaciona al criminal amb el seu crim. El que passa és que, de vegades, aquestes proves apareixen molt tard, quan el criminal ja fa molt temps que és mort i enterrat. I aleshores, sembla que ha aconseguit la impunitat. I en part, és així; però sempre és un consol que es conega la culpabilitat del malfactor encara que siga a títol pòstum.

El cas és que fa tres-cents dos anys, va caure Barcelona després d’un setge terrible i heroic. Però el vencedor va fer tots els possibles per esborrar la memòria d’aquells fets. I ho ha fet així al llarg de tres-cents anys. I ha promocionat, publicitat i afavorit els seus propis mites: el timbaler del Bruch, el setge de Saragossa (més que el de Girona), los últimos de Filipinas i la gran heroicitat del cabo Novales o de Cascorro, heroi popular. Anteriors, des d’Indíbil i Mandonio, herois que ja ens els venien com a espanyols i Viriato. Heroi per excel·lència, juntament amb el setge de Numancia. De Barcelona, res de res.

I va i es remodela un mercat, el del Born. I apareixen les restes de la Barcelona del segle XVII i XVIII. I es fa una meravella de museu, és un gran èxit de públic i de sobte, reapareix una història que els vencedors implacables i cruels volien desapareguda per sempre.

I retorna la memòria i els herois forasters passen, de seguida, a un segon o tercer plànol. I el poble va a veure com vivien els seus avantpassats. I ho veu i li ho expliquen. I això fa mal als hereus dels criminals de fa tres segles. Perquè hi ha una altra història que esborra la seua. Per tant, aquest espai ha de ser considerat maleït. I, des del principi se l’ataca sense arguments. Només amb insults de poca traça: “nacionalisme provincià”, “nacionalisme obscè” i poca cosa més. I, finalment, es proposa una exposició al lloc amb un títol com a mínim confús, i que inclourà estàtues del propi Franco.

Les justificacions de l’exposició són del mateix nivell que les desqualificacions al museu del Born.

Finalment, el President Puigdemont ha traslladat els actes institucionals de l’11 de setembre allà mateix. I només amb això, ja deixarà tota l’exposició al seu nivell real.

Em resulta curiós que els mateixos que s’esgarren els vestits en veure com es recupera la memòria de la Barcelona del segle XVIII no diuen res davant del fet que l’Estat Espanyol tinga, aproximadament, 115000 morts soterrats des de fa dècades en fosses comunes. Tinga un mandat de la ONU des de fa anys per investigar tots aquests crims, cap instància oficial espanyola faça gairebé res per a fer que tots aquests morts descansen en pau. Per posar un exemple.

Es veu que aquesta recuperació de la pròpia història fa molt mal, en segons quines instàncies que parlen molt de progrés però no progressen gaire. Al capdavall, ja sembla que els vaja bé, la iconografia que va, des de Viriato (que era lusità) fins a Franco (que era gallec, baixet i dels darrers de la seua promoció a l’acadèmia militar).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!