Des de la Plana

Els valencians anem just al davant. Celebrem la nostra diada el 9 d’octubre, sant Dionís. I just al darrere nostre, ho fan els espanyols. I ja veureu diferència. D’entrada, ells treuen al carrer l’exèrcit. I plantaran aquella bandera tan grossa que es va posar a la plaça de Colón, ells en diuen així Colón, de Madrid. És enorme. De rècord. I hi anirà el Rei, les autoritats en funcions i un grapat de presidentes autonòmicos. Uns quants, no ho faran. Perquè pensen que no pinten res, allà.

Però en essència, imagineu-vos una celebració l’acte central del qual és una desfilada militar. Amb l’addenda que no són una potència militar. També hi haurà recepció al palacio Real del ambaixadors, uns quants discursos d’allò més interessants i poca cosa més. Aquest any, a més a més, hi ha la nota curiosa que es veu que s’ha mort la cabra de la legión, que diu que ja estava retirada i que es deia Pepe. Ara hi haurà una cabra nova, per a la desfilada. Supose.

El cas és que avui, només a dos dies d’allò que s’anomena la Fiesta de la Hispanidad, i que Franco anomenava la Fiesta de la Raza, el president Puigdemont ha anat a Madrid a explicar la seua oferta de referèndum pactat amb el Estado. Per descomptat, no ha anat a escoltar-lo ningú del govern en funcions. Però d’ambaixadors n’eren deu. Possiblement, a l’hora de l’examen, és a dir a l’hora del referèndum, algú voldrà fer creure que no sap de què va. Però ja se sap. No hi ha pitjor sord que aquell que no vol escoltar.

Probablement, en els discursos oficials de demà passat no es dirà res sobre no abaixar els braços ni sobre finançaments injusts. D’això, justament d’això, ja en varem parlar els valencians ahir. Perquè el que ens preocupa a nosaltres és arribar a final de mes. Allà, les preocupacions són altres. Com a mínim, però, Espanya aconseguí vèncer Albània. 2-0. Segur que el president en funcions ho considera un bon auguri. Fins iot aquells de la “gestora del PSOE” ho podrien pensar així de no ser per l’autèntica rebel·lió que es veu que tenen entre els seus votants. El problema és que només amb auguris no s’omple la cassola. I està el problema de Catalunya, el de la corrupció, el deute, la fuita de cervells, la manca d’inversió en infraestructures, la manca de govern, la manca de perspectives, el descrèdit internacional… Què voleu que us diga? Hi ha diferència; i com anem seguits, es nota molt.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!