Des de la Plana

Avui mateix, Mariano Rajoy aconseguirà ser investit com a “nou” president del Govern d’Espanya. Ho aconseguirà desprès de dues eleccions consecutives en les quals no ho ha aconseguit, després de més de tres-cents dies d’interinitat (al llarg dels quals no ha donat compte al Parlament de res) i, bàsicament, perquè al principal partit de la oposició (fins ara), el PSOE s’ha produït un cop de mà que ha descavalcat l’anterior Secretari General (que avui mateix ha renunciat a la seua acta de diputat). I encara així, ho serà per majoria simple.

Mentre s’acaba la sessió d’investidura, al carrer hi ha una manifestació en contra de la seua investidura. No sé com anirà, però es veu que s’ho han pres seriosament perquè han desplegat més de mil policies antiavalots. Poca broma.

I encara avui perquè és dissabte i no hi ha sessió de judicis, però el partit del “flamant” president continua imputat, i els seus membres declarant com a investigats (ara i ací, als imputats per un delicte se’ls ha de dir investigats). Europa està esperant que acabe la investidura per exigir-li unes retallades que deixaran novament trasquilats els soferts habitants d’aquesta part de món i el deute ja ni se sap en quan rebassa el 100% del PIB.

Doncs això. Que a Madrid avui tindran nou president, manifestacions, la setmana que ve supose que ja hi haurà “nous” ministres i també m’imagine que s’hauran d’arxivar moltes de les causes penals en les quals estan implicats destacats membres i dirigents del PP per tal que cap ministre es trobe amb la papereta d’haver d’anar a declarar. Encara que siga “en diferido” o a través del plasma. Els qui ja estan empresonats, com Cotino o Bárcenas, declaren per videoconferència, però es veu que en temps real.

I també es trobaran un nou conflicte amb Gibraltar, amb la OTAN i amb la presència al Parlament Europeu d’un tal Miguel Arias Cañete, que es veu que venia combustible als vaixells de guerra russos (per definició, “l’enemic”) al davant mateix de Gibraltar i Rota (que són de la OTAN i que figura que Espanya és el seu aliat).

D’altra banda, el PSOE ara es comença a trobar convertit en una organització que sembla que té en contra a tots els seus militants. No sé jo si alguna vegada reeixirà.

En poques paraules i per anar acabant. Allà tenen, malgrat el que ells voldrien, un govern inestable, una economia inestable i unes relacions internacionals inestables. D’infraestructures no en parlem, perquè els qui patim les rodalies de València a Castelló i les obres a la A7 ja comencem a enyorar les diligències.

Però mira per on, Catalunya sí que sembla estable. Assetjada, però amb estabilitat. tant com criden, des d’allà de l’Altiplà i es veu que són ells, qui no tenen gaire estabilitat. I tal i com van les coses, no sé jo si no acabaran tombant. Com l’estaca aquella de la cançó.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!