Des de la Plana

L’IBEX 35 ja fa una setmana que només és l’IBEX 34. I és que Abengoa, la primera de les seves empreses per ordre alfabètic, es veu que ha fet fallida. O està en preconcurs de creditors o alguna cosa semblant. El cas és que, després d’uns anys d’anar malament, ara té uns pocs mesos per provar de renegociar el seu deute amb els bancs que li han deixat diners i, si al final d’aquest període no s’ha arribat a cap acord, aleshores sí que es veu que l’empresa farà fallida. I poden anar al carrer fins a 24000 treballadors, dels quals 6000 a l’Estat Espanyol i uns 4000 a la principal planta de l’empresa, a Sevilla.

Perquè l’empresa, que es dedica, o es dedicava a les energies renovables, era de capital andalús. La família Benjumea era la principal accionista.

No deixa de ser curiós que una empresa grossa, prou grossa com per a figurar en l’IBEX 35 de les 35 empreses més grans de l’Estat Espanyol, es dediqués a les energies renovables. Dic això perquè Espanya és l’únic país del món que conec que penalitza aquesta mena d’energies. I ho fa amb arguments del calibre de “haver de pagar peatges a les elèctriques tradicionals per l’us de les seves xarxes de distribució”, modificació del preu del Kwh d’origen fotovoltaic, eòlic o de qualsevol altra mena d’energia renovable a favor del mateix Kwh d’origen nuclear o provinent de la crema de combustibles fòssils, que és el que en gran mesura produeixen les grans elèctriques. Fins i tot s’ha arribat a prohibir directament l’us de les bateries TESLA, amb la qual cosa es penalitza greument fins i tot aquell consumidor final que, senzillament, vol emmagatzemar a sa casa l’excedent d’energia que genera ell mateix al llarg del dia per usar-la per la nit.

El cas és que Abengoa ja feia temps que arrossegava greus problemes financers. Darrerament, havia aconseguit contractes a uns quants països, però no n’ha tingut prou per superar un bony que es veu que batrà el rècord d’Espanya de suspensions de pagaments. I que l’establirà, al voltant dels 9000 milions d’euros.

Curiosament, uns quants bancs creditors d’aquesta empresa són espanyols. Al capdavant, com no, el Santander, flanquejat per Bankia i la Caixa. Que en conjunt tenen ara un forat de prou més de 2000 milions en els seus comptes.

Així d’entrada, una vegada l’empresa ha desaparegut de l’IBEX 35 ha deixat de ser notícia de primera plana. Només ha transcendit que, com altres empreses del mateix club selecte, també ha exercit sistemàticament aquell mecanisme tan espanyol de la porta giratòria. I que té o ha tingut en el seu Consell (no sé com s’anomena aquesta mena de Consells de veritat) tota mena d’expolítics de tots pelatges i que van, des d’un cosí de Juan Carlos de Borbó fins a l’inefable Josep Borrell. Aquest darrer, es veu que cobrava, pels seus savis consells, 300000 euros l’any.

De manera que el que jo pense que passarà en els propers mesos serà:

1.- Quan passen els mesos de renegociació del deute, no hi haurà acord i l’empresa desapareixerà.

2.- Els treballadors, com a mínim els espanyols (alguna filial pot ser que s’escape) aniran a l’atur.

3.- Uns i altres arribaran a un acord per tal que el “sistema” no s’haja de fer càrrec d’una penalització que no li pertoca, donat que aquest “sistema” és el responsable que “les coses funcionen”.

4.- I, com a conseqüència d’aquest acord que ja veureu com ens acabarà beneficiant a tots, els creditors ens repartiran generosament el deute de 9000 milions als ciutadans per tal que el paguem. De la mateixa manera que paguem el forat de Bankia, del propi Banc de Santander, del de Sabadell provinent en gran mesura de la CAM), de la Caixa (gràcies al Banc de València), el de totes les constructores que ja van fer fallida i que els bancs s’han encarregat de transmetre’ns sense que ningú els diga res; el del CASTOR, gràcies a Florentino i els qui aplaudeixen el Madrid des del seu palco, el del túnel transfronterer de l’AVE entre Espanya i França, el de les autopistes radials, el que ens vindrà provinent dels milers de quilòmetres d’AVE sense gairebé cap passatger, els dels grans projectes militars fracassats (com els submarins de la classe 80, que no suren), i tants i tants deutes que hem de pagar per tal que el sistema continue existint i beneficiant-nos amb generositat.

Mentre, les veleitats independentistes, continuaran essent perseguides. Com parlar català, tindre oficines a l’estranger per a defensar els interessos dels nostres empresaris, com disposar d’ample europeu a les nostres vies de tren per poder exportar a Europa o fins els nostres ports de mar per poder exportar a la resta del món, o pagar els mateixos impostos que paguen les grans fortunes que poden tindre Societats Instrumentals (SICAV) per tal d’evadir impostos…

Però no patiu; que d’ací a quinze dies mal comptats, es presenten els mateixos partits que fa quatre anys, amb els mateixos programes que han incomplert del tot, amb els mateixos inútils al capdavant que ni tan sols poden lligar una frase ben feta, amb la panxa plena dels sobres amb diners negres que els donaven els mateixos que ara els acolliran amb les portes giratòries. I els tornarem a votar. I així anirem. Igual que l’ase nugat a la nòria. Darrere d’una volta, una altra. Fins que ja serem vells per a continuar treballant. Aleshores, quan ja estarem completament dessucats, és quan ens duran a l’escorxador. Abans no, que encara podem pagar alguna coseta més.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!